EL MARQUÈS DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Deixa un comentari

L’abril de 2013 el marquès de Vilanova i la Geltrú va merèixer l’atenció dels principals mitjans de comunicació en ser condemnat a dos anys i un mes de presó per un delicte continuat de coaccions als seus veïns.

El Marquesat de Vilanova i la Geltrú és un títol nobiliari creat durant el regnat d’Alfons XIII per la reina regent Maria Cristina d’Àustria, a favor de la vilanovina Rafaela Torrents (1838-1866), vídua de Josep Samà i Mota. En Josep era el nebot-hereu del patrimoni  del negrer vilanoví Salvador Samà i Martí –marqés de Marianao- mort fadrí.

La Rafaela Juana Antonia Torrents Higuero, era la vuitena filla dels onze que van tenir en Joan Torrents de cal Papiol de Vilanova i Ramona Higuero Canalias. Els de Cal Papiol eren una família hisendada, benestant, amb propietats a Vilanova, Cubelles, Calafell, Sant Pere de Ribes, Sitges, Jafre, Sant Boi de Llobregat, el  Prat de Llobregat i Barcelona. L’oncle de la Rafela, Joan Ferrer i Roig, va ser un capità de vaixell que havia participat en diferents expedicions negreres per tractants de Vilanova i de Sitges.

Quan va néixer la Rafaela havia esclatat la primera guerra carlina. Vilanova tenia uns nou mil habitants, dels quals 6.527 eren dones i tan sols 1.080 sabien llegir i escriure (16.55%). Rafaela va estar educada amb els preceptes que les famílies benestants exigien a les senyoretes. Però el seu gran mèrit no va ser la formació cultural, va ser el casori que els seus pares van concertar amb Josep Samà. Les bones famílies del moment seguien estratègies matrimonials per incrementar  patrimonis. A Vilanova els casoris es concertaven a les festes del Circulo Vilanovés de la plaça de la Verdura o en les restringides reunions familiars que es feien a les cases.

Era difícil trobar parella a Cuba, perquè més del 90% dels immigrants catalans a l’illa eren barons. Això explica que un nombre elevat d’emigrants fossin solters o que es casessin a una edat avançada, la qual cosa no vol pas dir que no convisquessin amb dones, generalment ho feien amb mulates, amb les quals mai formalitzaven les relacions.

El matrimoni de la Rafaela i en Josep correspon al prototip: un indià que torna al lloc d’origen amb una  certa edat, 36 anys, i es casa amb una jove de 21 anys. El xicot portava de Cuba un certificat conforme “se mantuvo libre y en estado de soltería” i presentava dos testimonis que ho confirmaven. A l’illa havia deixat una filla borda i una entretinguda mulata. Passats set anys del casori la Rafaela es va transformar en una vídua rica.

Actualment el VI marqués de Vilanova i la Geltrú és Javier de Fontcuberta i de Samà. El  marqués i la seva esposa, que vivien al barri de les Tres Torres de Barcelona, feien la vida impossible als seus veïns del pis de sobre. El seu objectiu era fer-los fora. No van escatimar mitjans, feien servir altaveus de gran potencia enganxats als sostre, radiocassets i alarmes que funcionaven a la nit o a la matinada per tal d’impedir-los repòs. La tortura va durar deu anys i, sortosament, des d’en fa dos ja no es poden apropar a més de 500 metres del  bloc, van ser condemnats amb penes de presó i  van haver d’indemnitzar els veïns amb 45.000 euros.

Publicat a El 3 de vuit 27-03-15 

Per saber-ne més.-

Rafaela Torrents, los origenes de la marquesa indiana, Laura Vicente, 2009.

La ‘paranoia’ de los marqueses del ruido, Rebeca Carranco, El Pais, 26-04-2013.

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 30 de març de 2015 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.