EL TRÀFIC D’ESCLAUS A CATALUNYA 3/3
Deixa un comentariSalvador Samà el negrer vilanoví.
Abans de la prohibició de l’esclavitud a l’estat espanyol, indubtablement els traficants d’esclaus més coneguts del Penedès van ser la família Samà de Vilanova. La comarca del Garraf, és la més important pel que fa l’emigració catalana a Amèrica, tan pel nombre d’emigrants com per la importància dels seus personatges. Ja des del segle XVIII mariners, patrons i comerciants de la comarca s’interessaren pel tràfic amb Amèrica.
Salvador Samà i Martí, (Vilanova 1797-La Havana 1866), l’any 1811, quan tenia 14 anys, va anar a Cuba per treballar a la casa comercial del seu oncle Pau Sama i Perés. Pau Samà ja havia arribat a Cuba l’any 1794 i havia prosperat notablement com armador, i havia assolit una fortuna considerable amb el tracte negrer. En morir el seu oncle, l’any 1832, Salvador va heretar el negoci, la fortuna, i l’activitat de traficant.
L’any 1840 es funda a l’Habana la Sociedad de Beneficencia de los Naturales de Cataluña i en Salvador Samà va esdevenir president els anys 1845-46. Posteriorment va participar en la fundació del Banco Español de la Habana.
L’any 1850, quan es lliuraren els primers combats “contra los insurgentes” que aspiraven a la separació de Cuba, Samà fou nomenat comandant de la Milicia Voluntaria que va formar-se per a la defensa de la integritat de la sobirania espanyola. Juntament amb altres membres de la oligarquia comercial espanyolista finança els Cossos Paramilitars de Voluntaris a Cuba que exerciren el terror contra els sectors criolls, els interessos dels governs progressistes de Madrid i els independentistes.
Quan sorgí la guerra marroquina de l’any 1860, campanya en la qual destaca el general Prim, contribuí amb 18.000 duros a la subscripció que s’inicia per al sosteniment de l’exercit, i en 20.000 duros més per ajudar als voluntaris catalans. El mateix any inicia i impulsa la construcció del ferrocarril de l’Havana a Marianao, el lloc on havia fixat la seva residència. El 6 de juny d’aquell any, la reina Isabel II li va atorgar el títol de marqués de Marianao .
A Vilanova va ajudar a la construcció de l’església de la Inmaculada, a l’enderroc de les tres cases que barraven el pas de la Rambla per la part de la Plaça de les Neus, a la portada d’aigües des de Castellet i en la construcció de la carretera de Sitges. Quan va morir, fadrí, l’any 1866 va testar 10.000 duros a l’hospital vilanoví, altres 10.000 duros al Patronat de Pobres i 30.000 duros per a la creació d’un col·legi de primer i segon ensenyament amb la condició “que fos regentat pels pares escolapis”.
La primera escrit antiesclavista de Catalunya és de l’any 1825, una traducció de l’obra de Thomas Clarkson “Grito de los africanos contra los europeos, rapida ojeada sobre el trafico de negros”. El Diario de Barcelona va comentar la publicació “para que los buenos españoles, informados de este tráfico de carne humana, lo detesten y se abstengan en lo sucesivo de tomar parte en tal criminal comercio”.
El novembre de 1879 es va presentar a les Cortes Españolas un projecte d’abolició de l’esclavitud. però no va ser fins el 7 d’octubre de 1886 que s’alliberaren els darrers 25.000 esclaus que quedaven en territori espanyol.
Publicat a El 3 de vuit 20/03/2015
Per saber-ne més.-
La saga cubana de los Samá, Dolores M. Perez. Viena Ediciones 2007
L’aventura vilanovina d’ultramar. Centenari del diari de Vilanova 1898-1998, 31 de juliol de 1998