EL MARQUÉS DE GELIDA (3/3)

Deixa un comentari

El 23 de gener de 1896 el diari La Epoca de Madrid publicava la noticia següent: “El acaudalado naviero de Barcelona D. Joaquín Jover y Costas, ha ofrecido al Gobierno de S.M. sus dos magníficos vapores transatlánticos “J. Jover Serra” y “Miguel Jover”, para transportar gratis en sus dos viajes de retorno de la isla de Cuba, los jefes, oficiales y soldados del Ejercito y de la Armada que deban regresar a la Peninsula por enfermos o inutilizados, cuidando el Sr. Jover, siempre gratuitamente, de su manutención y asistencia durante el viaje.”

Aquest va ser el motiu que va al·legar la reina regent María Cristina de Habsburgo-Lorena, mare d’Alfons XII per nomenar, el 29 de setembre de 1896, Marqués de Gelida a l’industrial català Joaquín Jover y Costas, propietari de la naviliera “Hijos de J. Jover Serra”.

El pare de Joaquim Jover, Juan Jover y Serra (Igualada 1823-Barcelona 1879), va fundar la companyia naviliera  i va ser un dels armadors més importants del segle XIX, quan va morir tenia 24 vaixells. En el seu inventari trobem béns a Gelida, Barcelona, Súria, Tortosa, Igualada, València…, era un important accionista del Banc de Barcelona, i  de “La España Industrial“. Fou diputat a Corts per Igualada. La seva esposa Maria Rosa Costas i Llucià també estava vinculada per naixement a la vegueria del Penedès (la Torre de Claramunt 1826-Barcelona 1905).

Joaquim i el seu germà Miquel van heretar, l’any 1864, del seu oncle Joaquim Serra la paperera gelidenca “La Gelidense” coneguda popularment com “El Moli nou” (1791-1918).  Tota la família tenia una vinculació amb la conca del Noia o els seus afluents i amb els molins paperers: Els Costas, de la Torre i la Pobla de Claramunt; els Llucià de St. Pere de Riudebitlles; els Serra, de cal Serra, de Capellades;  els Jover d’Igualada. Moltes d’aquestes famílies papereres estaven emparentades entre elles.

L’època del marquès, Joaquim Jover, fou la de màxim esplendor de la Gelidense, ampliant-la, modernitzant-la i construint un parc. En aquest parc hi havia palmeres i tota mena d’arbres, també una font de marbre blanc i un brollador que actualment es pot veure al pati del Centre Cultural. L’any 1918 el marqués vengué la Gelidense a Hijos de José Tayá S. en C.

A partir de la venda de la Gelidense la família va anar venen totes les propietats que tenia a Gelida. Especialment, a partir de la mort del marqués l’any 1922, la seva esposa Consol Vidal i Moragas -2a Marquesa de Moragas- i la seva filla Consol Jover van vendre cal Piula, la Pineda, can Duran de la Costa, can Bargalló… ..

Consol Jover i Vidal es va casar amb Eusebi Güell i López, 2n vescomte de Güell. El seu fill Eusebi Güell I Jover (1904-1990) va ser el 3r marquès de Gelida i 3r. vescomte de Güell. Es va casar amb Lluïsa de Sentmenat i Güell, el seu primogènit Eusebi Güell i de Sentmenat (1928) és l’actual 4rt marquès de Gelida i 4rt  vescomte de Güell. Amb aquest casoris la família es va emparentar amb els
marquesos de Moragas, els de Comillas, els de Castelldosrius, els d’Oris i els barons de Santa Pau.

Publicat a El 3 de vuit de 31-01-2015 

Per saber-ne més.-

Els propietaris de la fàbrica de paper “La Gelidense”, Ramon Rovira i Tobella, 2005 http://www.gelida.org/fm/fm2005.htm

Els trenta-dos quarters de Don Eusebi Güell i Jover, vescomte de Güell i marquès de Gelida, Armand de Fluvià i Escorsa, Paratge 9. Societat Catalana de Genealogia. 1998

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 31 de gener de 2015 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.