Josep Arasa i Ferrer

En Guerau de Peguera i de Berardo, de qui es desconeix l’any i el lloc de naixement, pertanyia a l’aristocràcia militar catalana, era senyor de la vila Torrelles i terme de Foix, i de Secabecs. Des de la segona meitat del segle XVI els Peguera, tingueren un castell o casa senyorial, a Torrelles de Foix, amb capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Del casal només en queda un mur del recinte emmurallat i algunes restes esparses al soterrani que hi ha a la casa que ocupa avui l’antic emplaçament. La capella del Roser, a la plaça de les Moreres, havia estat construïda al segle XVI i durant molt de temps s’utilitzà com a garatge; actualment acull la biblioteca municipal. Els Peguera posseïren, a més, durant gairebé tres segles, els llocs de Foix, Secabecs, l’Albereda i la Llombarda.

Guerau de Peguera, l’any 1684, era capità de la Coronela de Barcelona. Participà del bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. El 23 de juny de 1706 li fou concedit el títol de 1r marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III. En Guerau es casà amb Maria d’Aimeric i d’Argençola. Tingueren tres fills, l’Anton; en Lluís qui fou Cavaller Patge del rei Carles III i comte de Peguera; i en Josep Francesc, capità de la Coronela de Barcelona durant el Setge Borbònic de 1713-1714.

El 15 de març de l’any 1707, Anton de Peguera i d’Aimeric moriria a Valencia. Havia sigut el primer coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, i fundà, amb el seu germà Josep, l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (El 3 de vuit, 17-09-10). El seu cos fou transportat i enterrat a l’Església parroquial de Santa Maria de Foix.

Quan el 9 de juliol de l’any 1713 Barcelona declara la Guerra a Ultrança, en Guerau de Peguera es quedà a Barcelona defensant la ciutat de les tropes borbòniques. Perduda la guerra el seu nom surt a la llista de “Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque” en la qual es determinava el valor de les seves propietats. El govern castellà li confiscà els béns i li cremà el títol. La matinada del 5 de febrer de 1715 el detenen i és enviat pres a Peníscola. De Peníscola, va ser traslladat a la Ciutadella de Pamplona on, el 1716, va morir. Fou enterrat al convent de Santo Domingo de la ciutat navarresa.

L’any 1725, en virtut del Tractat de Viena, els títols concedits per Carles III hagueren de ser restaurats per Felip V. Així mateix s’hagueren de restaurar els béns segrestats. El novembre de 1748 les cendres d’En Guerau de Peguera,  foren traslladades des de Pamplona a l’església de Santa Maria de Foix.

Josep Francesc de Peguera i d’Aimeric, fill d’en Guerau, fou el 2on Marquès de Foix, senyor de Torrelles de Foix i baró de Montnegre, es casà (1742) amb Gertrudis d’Armengol i Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt. L’any 1854 el títol el tenia en Josep Maria de Peguera que es casà amb  Maria Antònia de Pedrolo, i la filla d’aquests fou Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí vella fadrina el 1881 deixant en seu patrimoni a les salesianes de Barcelona i al poble de Torrelles, amb ella s’extingí la línia dels Peguera de Torrelles de Foix.

Publicat al 3 de vuit el 25-01-2015 

Per saber-ne més:

Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725, 1733, Francesc de Castellvi i Obando Vol IV.,  Red. Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo.  Reed. 2002

Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne… “1715, Anónim, Reed. Biblioteca de Catalunya 2009

Historia y régimen jurídico de los títulos nobiliarios. De Mayoralgo y Lodo, José Miguel (2007).  Ediciones Hidalguía. p. 38