Josep Arasa i Ferrer

L’any 1816 els pagesos de Gelida, Masquefa i Lavern es van adreçar al Consell de Castella refusant el pagament de tot un seguit de drets senyorials –tasca, jova, questia, drets de tragí, acaptes, etc  (El 3 de vuit 30-03-12)– amb l’argument que no son “censos” pactats, com pretenen els senyors, sinó “restos del antiguo derecho feudal, funestos a la agricultura, que oprimen a no deixarla medrar y prosperar”. La missiva segueix amb:“Las luces han sido bastante poderosas a dissipar las tinieblas de aquellos barbaros siglos”.

A que es referien els pagesos quan parlaven de “Las luces”?.Per escatir-ho hem de situar-nos en el context social del moment.

Acabava de passar la Guerra del Francès (1808-1814). Ferran VII havia abdicat  del tron espanyol. Napoleó va instal·lar-hi a Josep Bonaparte. La Guerra del Francès va tenir un important component de guerra civil entre afrancesats i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l’Antic Règim i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics i la influència en el camp dels «patriotes» d’alguns dels ideals nascuts de la Il·lustració i la Revolució francesa, paradoxalment difosos per l’elit dels afrancesats.

L’Antic Règim era el sistema social, polític i econòmic imperant al continent europeu abans que es produïssin les dues grans revolucions del segle XIX que marcarien l’inici de l’edat contemporània: la revolució políticoideològica del liberalisme, i la revolució economicosocial de la industrialització.

Ferran VII torna a Espanya el 22 de març de 1814. Als primers anys del seu govern es va produir una neteja de simpatitzants francesos i liberals, i la instauració política del absolutisme per decret. El seu poder absolut es justificava en considerar que li era delegat per voluntat divina. Malgrat tot ja  no es podia tornar a la situació anterior a 1808. Hi havia hagut greus dificultats de creixement de l’economia espanyola dins el marc de les regles de joc de l’Antic Règim, a la qual cosa s’afegia la minva de les il·lusions i de les expectatives que s’havien posat en el comerç de les colònies americanes, i que la guerra havia agreujat considerablement la situació econòmica.

Tots aquets elements crearen una consciencia nova, unes “luces” als camperols penedesencs, els quals es queixaren perquè es van veure amenaçats per les demandes dels senyors que els hi reclamaven el pagament, malgrat “la extrema misèria a que los pueblos se vieron reducidos por un efecto de  los estragos y calamidades de la pasada guerra”. “Tales son las causes que les ha impelido a que, parandose en sondear el misterio de tales prestacions, hayan entrevisto la sinrazon con que les han sido exigidas por el espacio de bastantes siglos”

Pagesos que no podien esperar que el Consell de Castella o la monarquia  prenguessin la iniciativa d’abolir les velles càrregues feudals. Però el que importa és que havien  entès que eren injustes, i que en conseqüència, es resistien a pagar-les tot fent minvar els ingressos dels propietaris feudals.

Publicat al 3 de vuit el 21-11-14

Per saber-ne més:

Història de Catalunya. Volum V, La fi de l’antic règim i la industrialització. Josep Fontana. Edicions 62. 1988

La persistencia del Antiguo Régimen. Mayer, A.J. Alianza 1984.