Josep Arasa i Ferrer

Totes les persones nascudes a l’estat espanyol després de l’any 1938, quan van anar a estudi van patir els despropòsit d’un ensenyament classista, pensat per adoctrinar els alumnes, i inspirat en els règims feixistes i nazi d’Itàlia i Alemanya.

En aquesta primera època les preocupacions del franquisme van girar a l’entorn de dos eixos. En primer lloc eliminar qualsevol indici de republicanisme, laïcisme, anarquisme, lliure pensament, comunisme, etc. de l’educació, incloent, lògicament el professorat. En segon lloc desenvolupar una  nova “pedagogia” per a la formació del Nuevo hombe espanyol, sota valors com la autoritat, la jerarquia, la disciplina, y l’elitisme.

La nova “pedagogia” es caracteritzava per la confessionalitat d’acord amb la moral i els dogmes catòlics, i, conseqüentment l’ensenyament obligatori de la religió catòlica a totes les escoles, i el dret que tenia l’Església a la inspecció de l’ensenyament a tots els centres.

Van polititzar la educació mitjançant una orientació doctrinària de totes les assignatures influïda totalment per els valors ideològics que  defensava i decretava el Glorioso Movimento Nacional: la unitat de la Patria española i la religió, que, han de tener en la escuela primaria su mas fiel expresión y desarrollo.

La primera llei de Reforma de la Enseñanza Media la va dictar el franquisme 20 de setembre de 1938, pretenia regular el nivell educatiu de les elits del país. El batxillerat que neix amb aquella llei es mantindrà fins l’any 1953, tenia un examen d’ingrés als deu anys, set cursos sense exàmens formals i un examen “d’èstat” per entrar a la Universitat. Donava molta importància al llatí –obligatori a tots els cursos- i a la llengua grega. Era tan poc l’interès del regim per l’ensenyament que en aquella època es van tancar 38 instituts d’ensenyament mitjà per innecesarios a todas luces.

L’any 1943 es promulga la llei que regulava l’ordenament universitari. La Universitat es definia com corporación cuyo fin es realizar y orientar las actividades científicas, culturales y educativas de la Nación como la norma de servicio que impone la actual Revolución española, i havia de tenir como guía suprema el dogma y la moral cristiana. El cap de la universitat continuava sen el rector, però havia de ser un catedrático numerario de Universidad y militante de FET y de las JONS. Per ser professor universitari es necessitava una certificació de la Secretaria del Movimento en que constes la firme adhesión a los principios del Estado.

La tercera llei franquista (1945) va afectar l’ensenyament primari. S’establien dues classes d’alumnes: els que als 10 anys ingressen al batxillerat com pas previ a la Universitat i els que des de l’ensenyament primari entren al mercat de treball. Es definia l’escola com comunidad activa de maestros y escolares, instituida por la familia, la Iglesia o Estado, como órganos de la educación primaria para la formación cristiana, patriótica e intelectual de la niñez española. L’ educació primaria femenina estava segregada preparara especialmente para la vida del hogar, artesanía e industria doméstica.

 Publicat a El 3 de vuit 19-09-14

Per saber-ne més.–

Educación e ideología en la España contemporánea (1767-1975). De Fuelles Benítez, M. (1980), Politeia.

Teorías e instituciones contemporáneas de educación  Carreño, M. (2000), Síntesis.

Historia del sistema educativo español EOI, Sistemas Educativos Nacionales, (2000)