FRANCESC DE PAULA BOVÉ

Deixa un comentari

Magí Bové era ebenista a la Vilafranca del segle XIX i encara que no fos la seva especialitat construïa instruments de corda, guitarres, violins, llaüts i bandúrries. El seu fill Francesc de Paula Bové i Trius (1875-1950) es va interessar per la musica de la ma del seu pare, esdevenint deixeble del músic i folklorista vilafranquí Antoni Insenser. Més tard, en Francesc, va estudiar totes les disciplines del Conservatori de Música de Barcelona i perfeccionà els seus coneixements amb els professors Joaquim Malats i Joan Lamote de Grignon. Fou mestre de capellà, compositor i professor de música.

Al llarg de la vida va crear i dirigir diferents agrupacions vocals de la seva vila: la Capella de Música de Santa Maria, l’Orfeó Vilafranquí, la Scola Cantorum o la Societat Coral el Penedès. Va compondre música religiosa, trios, quartets, catorze sardanes, música popular, obres  corals  i nombrosíssimes caramelles. Entre les seves peces religioses cal destacar la missa en honor de Sant Felix Màrtir a tres veus i orgue o harmònium. Entre la seva música popular hi ha ballables –americanes, xotis, masurques, valsos- per ser interpretades per gralles, algunes escrites especialment per a un grup de grallers anomenats Els Tabola de Vilobí.

Com a intèrpret va ésser un assidu acompanyant al piano de les primeres pel·lícules de cinema mut, a més de tocar en petites formacions de cambra (entre les quals un trio, junt amb les seves filles Paquita i Carme), i de crear l’Orquestrina Bové.

Al llarg de la seva vida realitzà una important tasca com folklorista, aplegà  tot tipus de rondalles, cançons i melodies populars i les dona a conèixer en conferencies, concerts i publicacions. Aquesta tasca, que en diverses oportunitats empentà com a Regidor de Cultura de la Casa de la Vila, féu possible la promoció de concerts a càrrec de les figures més rellevants del seu temps, i fou així que, per exemple, Pau Casals actuà dues vegades a Vilafranca de forma gratuïta. (Joan Solé i Bordes. 1990).

L’any 1926 en Francesc Bové va publicar  “El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars” veritable recull de balls i danses de la comarca. Fins llavors no s’havia publicat pràcticament cap volum sobre el folklore del Penedès i, específicament, de la Festa Major de Vilafranca.

Prologà l’obra Apel·les Mestres (1854-1936), l’artista polifacètic dedicat al dibuix, la poesia, el teatre, la música, la il·lustració gràfica, la traducció, el col·leccionisme…., el qual reconeix que era aquella una època de ”febre renovadora i demolidora en la qual tot allò tradicional anava desapareixent, morint-se per no ressuscitar”,  i per això, constata, era digne de tot elogi el treball d’en Bové.

Bové, en el seu llibre, es defineix com “un gran amador dels nostres costums i un recollidor”.   Descriu el seu treball “…per acoblar i treure de la fosca fonts folklòriques, i fer-ne un extens ramell, per oferir-lo a mà estimada Vilafranca.”

Publicat al 3 de vuit (21-07-14) 

PER SABER-NE MÉS.-

El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. Francesc de P. Bové. (Edició Joan Solé i Bordes 1990)

Aproximació a la figura i a l’obra del músic vilafranquí Francesc de Paula Bové. Joan Cuscó Clarasó. (Olerdulae 1992).

Francesc de Paula Bové (1875-1890). Músiques per a dues gralles, Joan Cuscó i Claraso (Departament de Cultura 2001).

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 21 de juliol de 2014 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.