EL MAS VELL DE PONTONS
Deixa un comentariEl mas de Pontons és situat a prop del límit nord-oriental del terme, a la part meridional de la serra d’Ancosa. És una mansió senyorial fortificada reformada els segles XVII o XVIII a sobre del mateix Castell Vell de Pontons. En la part superior de cadascun dels quatre costats hi ha unes garites sobresortint de les arestes superiors i sota la barbacana de la teulada hi ha un trencacaps que servia per vigilar i protegir l’entrada principal.
Segons explica en Josep Bosch, abans de l’any 1330, un jueu convers de Barcelona, Jaume Sabater, era el senyor del mas de Pontons. Al cap de sis anys, el 1336 en va fer donació a la seva filla Ferrerona amb motiu del seu matrimoni amb Pere d’Avinyó d’Avinyonet. En Josep Bosch documenta a la família Avinyó com propietària del mas de Pontons fins el segle XVI.
Però, possiblement, l’episodi històric més important i dissortat que ha viscut el Mas va succeir durant la Guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlina (1833-1840). A causa al seu caràcter fortificat, al Mas, s’hi va ubicar un hospital de sang.
Segons recull en Gabriel Lacruz “en aquella època tota la zona prelitoral del Penedès era controlada majoritàriament pels carlistes”. El 31 de desembre de 1837 una partida liberal va entrar a Font-rubí –capital carlina del Penedès- va matar vuit carlistes, va robar un cavall, vuit bous i va cremar tota la documentació. El mes de febrer les tropes liberals empaitaren al capitost carlí, el Llarg de Copons, per Selma i la Bisbal del Penedès i va provocar la mort de vint-i-sis carlins.
El 10 de març de 1838, el Llarg de Copons, atacà Sant Martí Sarroca i posà setge a la fortificació. Part dels ferits carlistes van ser traslladats a un hospital (probablement al Mas de Pontons). La setmana següent el Llarg amb 1.500 homes va dirigir un atac contra el destacament liberal ubicat a l’Arboç.
El dia de Sant Jordi de 1838 els liberals van donar mort al carlí de Vilafranca, Antoni Rosés. Davant d’aquesta inestabilitat constant, l’exèrcit liberal decidí iniciar una ofensiva a gran escala des de Valls. Endinsant-se en les muntanyes, amb el general Joaquin Ayerbe al capdavant, van prendre tres direccions, la Juncosa, la Llacuna i Marmellar. Una cinquantena de membres de l’exercit liberal es dirigí cap a Font-rubí amb l’objectiu de sorprendre la Junta Carlista, en el seu pas es van trobar el Mas de Pontons, que en aquell 19 de maig de 1838 albergava a vint-i-nou soldats carlins ferits. Els liberals van assassinar brutalment tots els ferits.
A l’article publicat al diari carlista El Restaurador Catalan es llegeix “sabido es el escandaloso y execrable acto….que cometieron con los infelices enfermos de Pontons, á los que asesinaron bárbaramente y con crueldad inaudita….acuchillándolos con un furor insano…Caigan sobre tales monstruos las mas justas represalias…”
Publicat a El 3 de vuit (26/07/12)
M’agradaria poder saber d’un familiar meu, un revesavi matern Carlista, que es deia Narcís Serramià i, va ser assassinat a l’estació de l’Arboç del Penedès, on va baixar del tren, juntament amb un cosí seu, (no sé si amb d’altres, veníen de Barcelona), a causa que van ser al.lertats de que els esperava un escamot a l’Estació del Vendrell, el seu poble d’orígen, però sembla que, també n’hi havia a l’Arboç. És per saber on està enterrat, donçs els meus avis i, la meva mare ja són morts i no tenim on demanar-ho. Aquesta és una història que m’explicava sovent el meu avi Pau Serramià Baldrís, amb molta tristesa, però jo era petita i no vaig parar compte a demanar-li informació i així va quedar.