Ahir vaig anar a la presentació públlica d'en Ricard Gomà com a nou president del grup municipal d'ICV-EUiA a Barcelona i he de dir que em va agradar molt. En el seu discurs va fer una crida a la gent rebel i creativa de Barcelona perquè puguem compartir el projecte amb ella i ella amb nosaltres. Gent creativa, amb il·lusió, que proposi, que construeixi críticament (i autocrítica) des de les entitats, els sindicats o des de la seva senzilla condició de ciutadana. Quan la setmana passada va voler compartir amb la direcció de Barcelona d'ICV l'esborrany de la xerrada d'ahir ja li vaig dir que m'hi sentia còmode, que es notava creïble i fresc... I em va agradar sentir-li dir que vol una "Barcelona capital d'un país que volem lliure" on es potenciï "el coneixement i l'ús del català com a llengua comuna". Va ser un discurs convincent i engrescador per als que hi érem i espero que el canvi serveixi per rellançar el projecte. Perquè ara toca convèncer la gent amb qui vivim en aquesta ciutat que estimem i que volem canviar. Se't (se'ns) gira feina, Ricard!
Com deia en el meu post
anterior, sense pacte i sense participació no hi ha política (de l’aigua). És evident que en la
gestació de la proposta del Segre no es va actuar bé. No hi va haver
transparència, no hi va haver participació, no hi va haver informació cap als
sectors que es podien veure més afectats per aquesta mesura, no hi va haver
informació ni a les pròpies organitzacions d'ICV del territori. És a dir, pitjor
impossible. Se m’ocorre que, si estem fent polítiques d'aigua inèdites,
per què ens trobem així? Que algú s’ho faci mirar!
Ara tenim una espècie de
transvasament de l'Ebre, encara que no ben bé; CiU enfortida i reclamant el
transvasament del Roina; el Govern desacreditat i obligat a executar el que el
govern espanyol digui (cosa que diu molt a favor de l’autogovern). I la gent
d'ICV de les Terres de l'Ebre demanant la dimissió de Francesc Baltasar i
replantejant-se la seva militància en cas que es tiri endavant el transvasament
(cosa lògica, tot i que no crec que sigui la solució).
La reacció d'en Cesc
Baltasar (fins i tot insinuant que era l’opinió de la direcció nacional) em va semblar prepotent i fora de lloc. Estic convençut que a ICV no
hi sobra ningú (en tot cas podríem parlar d’actituds prepotents i d’actuacions “poc
afortunades”) i que els companys d’ICV de Terres d’Ebre –com tots i totes- tenen
tot el dret a expressar les crítiques que considerin convenients, per dures que
siguin, a la direcció nacional i als membres del govern. Per altra banda, els
companys d’ICV de Terres d’Ebre han jugat un gran paper en la lluita per la nova cultura de l’aigua, han ajudat a reconstruir i eixamplar la
presència d’ICV a les Terres de l’Ebre, i han contribuït
decisivament a què tinguem el govern que tenim.
Cal que ens plantegem moltes
coses però, en aquesta situació, em sembla que és fonamental que sapiguem què hem
de fer perquè la gent d'ICV (tant de les Terres de l'Ebre com molta altra) recuperi
la confiança en la seva organització, i què hem d'estar disposats a acceptar i
què no pel fet d'estar al Govern.
Amb tot, hi ha molt més a dir i, com que tothom em té per una persona assenyada i reflexiva, m'hi he pensat abans de dir res, però arribarà (aviat).
Pel que sé, aquesta és la pitjor sequera en 60 anys. I fins
al 2003 es va fer poc per mantenir els recursos hídrics (pous, aqüífers) mentre
que la població i les urbanitzacions creixien. S'han pres mesures d'estalvi,
s'ha recuperat l'aqüífer del Besòs, es reutilitza l'aigua de les depuradores
per a usos industrials o netejar carrers... Cal tenir en compte que l'àrea de
Barcelona consumeix 40 hectòmetres cúbics al mes, i que si no plou abans de
l'octubre, els pantans i els aqüífers no en podran aportar més de 30. Si hi
afegim l'aigua que vindrà en vaixells de Marsella, Tarragona i Almeria, i una
millora de gestió, faltaran uns cinc hectòmetres mensuals fins que el juny de
2009 comenci a funcionar la dessalinitzadora del Prat, una altra de les coses
que es fan, que aportarà aquests 5 hectòmetres.
En resum, Medi Ambient està fent (des de 2004) el que
s’havia de fer i des d’una perspectiva diferent, la de la nova cultura de
l’aigua. El pla de l'Agència Catalana de l'Aigua és seriós i preveu que amb normalitat
i fins al 2025 (amb 8,5 milions d'habitants) no hi haurà problemes de
subministrament. Sempre en base a l'estalvi, la reutilització, els aqüífers i
tres dessalinitzadores noves (Cunit, el Prat i Tordera). El problema, pel que
fa a l’aigua, és que la sequera ens ha guanyat 6 o 7 mesos. I d’aquí plora la
criatura.
Vist que s’està fent el que calia, que no és que –en general- ens haguem
adormit, sinó que la climatologia ens ho ha posat així, si s'ha de triar entre
agafar una mica d'aigua del Segre (o de l’Ebre), o deixar sense aigua cinc
milions de persones, sembla lògic que ens ho plantegem com a última opció i amb
condicions. Quines? Que sigui extraordinari, que el Segre (o l’Ebre) tingui
aigua suficient perquè el transvasament no el mati, i que es compensi, perquè
el riu no perdi cabal, comprant aigua als regants. I això implica diàleg i
pacte amb els que venguin els drets de reg.
Però el que està clar és que sense pacte i sense participació no hi ha política
de l'aigua, perquè l'ordeno i mano porta a la rebel·lió, com a l'Ebre.
Després dels resultats arriba l'hora d'actuar. Ara toca Congreso i decidir si donem suport a Bono com a president del garito. Estic convençut que no podem donar-li suport de cap manera; que hi hem de votar en contra perquè no representa res d'allò que proposem per al país del costat i, mentre hi siguem, també per a nosaltres. Per això i perquè és un dels que s'apunta sense manies a l'esport espanyolista del tir al català en qualsevol de les seves facetes. Ni als socialistes catalans els agrada, però se l'empassaran (primer agraiment de ZP al cove socialista català).
També hem de veure què fem amb el piset de la casa dels lleons. El del grup mixt ja el tenim, però no serà fàcil ni agradable haver de compartir la misèria amb tanta gent diferent i, molt especialment, amb UPyD. La idea de muntar-ne un amb ERC i amb IU topa amb el Reglament, però si es pogués aconseguir s'hi viuria molt millor.
I pel que fa a la investidura, ja han dit que s'ho volen fer amb el PNB i/o amb CiU. A nosaltres no ens necessiten per a res i tampoc podem oferir-los res. Una abstenció seria una opció més neutra amb qui ha anat contra els interessos de l'esquerra en diverses ocasions i, alhora, indicaria la disposició a col·laborar perquè no hi tornés. Però el que em sembla que ha votat la gent és un govern del PSOE que governi amb comoditat i sense influències decisives a la seva esquerra. Quan arribi el moment ja en parlarem, però jo, de moment, m'inclino pel no.
Un altre cop, el verd s'ha tacat de sang. Han mort un treballador en nom, diuen, d'una idea. Cap ho justifica. Sabíem que podia passar, que ho buscaven, i ho han fet. Una esgarrifança m'ha recorregut el cos i se m'han humitejat els ulls. El meu condol més sincer a la seva dona i els seus fills, als amics i a la família socialista i ugetista. Front a la barbàrie, més democràcia; front a les bales, vots.
Una vegada més, els socialistes defensen -des de la pràctica més rotunda- l'esqueixada lingüística per al català. El manual per a membres de les meses electorals que ha elaborat el ministeri de l'Interior es pot consultar a la pròpia pàgina web del ministeri en català, valencià i balear. De fet, n'hi ha 9 (!) versions: un model general només en castellà, un altre per a Andalusia i 7 més, en versió bilingüe, per a les comunitats autònomes amb altres llengües en gallec, aranès, basc (Navarra), basc (Euskadi), català, valencià i balear.
Estic infinitament feliç que Aliciaenelpaísdelesmeravelles Chacón hagi pogut influir en the fabulous zapatero per aconseguir-ho. Ja ho diu tothom, que no s'inverteix prou en I+D+i, i així passa el que passa. Que la ciència els il·lumini algun dia!
edvilalta |
dissabte, 23 de febrer de 2008 | 19:59h
La vigília de l'inici de la campanya electoral, ERC va votar amb les dretes catalana i espanyola que els veïns del Carmel no tenen dret a gaudir d'un barri millor. Si més no, fins després de les eleccions. I això en contra de les entitats, dels comerciants, dels veïns: electoralisme barroer.
Aquesta manera de fer "política" és la que n'allunya la gent, perquè no la té en compte i la menysprea. Seria interessant veure ERC i les dretes, de bracet, explicant a la gent del Carmel les raons del seu vot contrari a l'aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità, però serà difícil perquè, en aquests moments, pesa més l'electoralisme, el tacticisme, que el benestar de les persones.
I aquest és el mal que alguns que es diuen d'esquerres s'haurien de fer mirar.
edvilalta |
divendres, 22 de febrer de 2008 | 11:47h
El darrer
baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió mostra que el percentatge de catalans
políticament insatisfets arriba al 63,4%, el més alt dels darrers anys. L’Índex
de Satisfacció Política se situa en -1,39, el més baix que s’ha donat. I això
passa quan comença una campanya electoral en què tots els partits haurien de
fer el màxim esforç per explicar propostes i convèncer el màxim de ciutadans i
ciutadanes que anar a votar és un contracte amb el futur. Cal que la
insatisfacció política esdevingui conflicte políticament tractat pels
desafectes, que esdevingui política activa i que el primer gest sigui l’exercici del dret a votar (que, sigui
dit de passada, ha costat massa sang, massa tortures, massa patiments, massa
morts com per rebutjar-lo).
La maquinària
partidista i mediàtica dels dos grans partits espanyols ens voldrà convèncer
que en aquestes eleccions hem de decidir entre Rajoy i Zapatero i no és així. Perquè
d’allò que realment es tracta és de triar entre polítiques de dretes i
polítiques d’esquerres. I no es poden fer polítiques d’esquerres pactant amb la
dreta. Cal anar a votar i fer-ho amb els ulls ben oberts per poder influir cap a l'esquerra en polítiques socials i verdes, per forçar el desenvolupament ple de l'Estatut i per avançar cap al federalisme plurinacional.
edvilalta |
dimarts, 19 de febrer de 2008 | 01:38h
Kosovo afegeix una altra estrella al firmament de països independents del món.
Cal felicitar els albanokosovars perquè han assolit la independència democràticament, tot i que el món no en va voler saber res fins que una guerrilla va començar a fer soroll.
Cal felicitar els albanokosovars i recordar-los que han de ser escrupolosos amb la seva definició d'Estat multiètnic, perquè ells saben molt bé què vol dir no fer-ho.
Cal felicitar els albanokosovars i recordar-los que Rugova va iniciar el camí des de la noviolència, malgrat les matances i el patiment.
I cal que siguin conscients que ho tenen difícil en tots els sentits. Però la seva voluntat com a poble els ho hauria de fer possible.
Sembla mentida que el PSOE de Zapatero no hagi après que el PSOE de Felipe va equivocar-se quan va dir que les fronteres a Europa eren inamobibles. I es va fer un fart de reconèixer nous estats.
Sembla mentida que els partits espanyols siguin tan poc respectuosos amb la voluntat democràtica dels pobles. Espanya i Sèrbia juntes en contra de la voluntat popular i del parer de la resta d'Europa! Però si ni tan sols han estat capaços d'acceptar i defensar el dret a l'autodeterminació de la seva excolònia saharaui!
Pot ser que si els albanokosovars haguessin tingut el reconeixement nacional, els mitjans, el marc polític i econòmic, etc. del que (en el que) en teoria era el seu estat potser haurien pogut arribar a acords que haguessin evitat la independència unilateral. Farien bé els partits espanyols de prendre'n nota.
Babosos són gairebé tots els mitjans: babosos amb Pau Gasol, babosos amb l'arribada de l'AVE a Barcelona, babosos amb Fernando Alonso i Rafa Nadal, babosos amb els borbons, babosos amb el jutge Garzón i la il·legalització de partits bascos...
I a sobre hem de patir, el gran assortit de promeses de la majoria de líders de partits (com més grans, més) que no fan altra cosa que allunyar la gent de la política.
Francament, entre una cosa i l'altra et fan passar les ganes d'engegar la tele o obrir els diaris...
edvilalta |
dimecres, 13 de febrer de 2008 | 16:29h
Protagonista com sempre, Maleni-lo-he-hecho-yo va passar ahir per Barcelona per no inaugurar l'AVE que ens uneix amb la capital única del món mundial. Deu ser una malaltia de manual electoralista, perquè no ho pot evitar: ha de muntar el numeret, fins i tot posant pegues a la premsa que havia d'immortalitzar el fet.
Tant és que la gent n'estigui farta i no li accepti les (falses) disculpes, tant és que no l'aguantin ni els seus, tant és que l'escridassin. Ella havia de venir a dir-nos que ha fet més ave, aeroport, ciment en general (llegiu infraestructures) que ningú. No em queda clar si de la seva butxaca o, com jo em pensava, amb diners públics, o sigui, de tothom. Esclar que, si eren seus, m'agradaria veure la seva declaració de renda i, si no, no em digueu que calladeta i desapareguda no estaria molt millor!
edvilalta |
diumenge, 3 de febrer de 2008 | 20:29h
Ahir va fer
800 anys del naixement de Jaume I, el que passa per ser el rei més important de
la nostra història. Segurament sense ell no podríem parlar català de Salses a
Guardamar i de Fraga a Maó, però no podem oblidar que un rei de l’època no era
precisament un demòcrata, ni que les classes populars del XIII vivien sotmeses
a mals usos, lleves i altres bondats. Com tampoc podem deixar de recordar que
el Conqueridor va mostrar una concepció estrictament patrimonial dels seus
dominis (de l’estat) i va repartir-los en el seu testament entre els fills.
Tant evident
fou la vessada de Jaume I que Ramon Muntaner ens llegà la seva Mata de jonc: “La mata de jonc ha aquella força qui, si
tota la mata lligats amb una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems,
dic-vos que deu hòmens, per bé que tirin, no l'arrencaran e encara con gaire
més si preguessen; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota
un fadrí de vuit anys, que sols un jonc no hi quedarà”.
Posats a reproduir, m’inclino per "La gran remor del mar" de Martí i Pol:
edvilalta |
dissabte, 1 de desembre de 2007 | 02:02h
Alvarez, M.:ministra del govern espanyol famosa per riure's dels catalans i defensar-se embolcallada amb la bandera andalusa. Xula i arrogant, forma part de la versió federal-zapaterista de l'anticatalanisme psoecialista. CONC: sindicat nacional i de classe, incapaç de posar-se al capdavant o al costat de la seva gent quan diu de sortir al carrer. En algun lloc he sentit que estaven dolguts (cal suposar que la seva direcció, perquè jo no) perquè havien dit que no havien fet res. Com a afiliat (i a banda de pensar, quins collons!) només se m'ocorre que han perdut el seny i el nord. Estan ofesos per alguna cosa? Doncs que se la treballin (que em sembla que ja ho fan, en aquest cas) i que es mengin el que s'hagin de menjar, però que no s'apartin de la gent amb qui haurien d'estar, de la gent que és el sindicat, dels treballadors i les treballadores que hem estat els i les més afectats i afectades pel caos ferroviari. UGT: ??? PSC: ??? CiU: ara toca mani? Quan s'havien preocupat per rodalies o pel transport públic, en general? Qui és responsable del desgavell actual junt amb el PP i el PSOE (després de Mercè Sala!)? Saura, J.: no entenc que el president d'ICV no vagi a la manifestació amb l'excusa de mal pagador que ha de dirigir el mossos. Primer que si voto o no contra la Madeli; ara que no vaig a la mani. Algú et té segrestat, Joan? O som o no som, i l'institucionalitis no s'adiu amb allò de ser al govern i al carrer. Tot amb tot, hem de ser molts, més, com més millor, per palesar que som un poble, una nació, que diu prou! I que la cosa no sigui la fuita d'una olla a pressió.
edvilalta |
dimarts, 27 de novembre de 2007 | 17:37h
ICV està en ple procés d'elaboració del programa per a les eleccions espanyoles de 2008. Com hem fet en altres ocasions, obrim l'elaboració d'aquest programa a tothom qui vulgui dir-hi la seva i, amb aquest objectiu, hem començat per una sèrie de propostes dels àmbits d'ICV que poden trobar-se a Idees2008.
En general, són propostes seleccionades i pensades per a l'àmbit espanyol, a banda de les polítiques que puguin fer-se a partir de les nostres competències i que ja vam explicitar en els programes per al Parlament i per a les municipals.
En tot cas, el que ens cal és saber l'opinió de tothom qui vulgui, com més millor, perquè serà la manera d'enriquir i de millorar el nostre programa. De la valoració i les aportacions que recollim, i en funció de les valoracions que hàgiu expressat els participants, n'extraurem les principals prioritats d'ICV per a les properes eleccions espanyoles. Aquestes prioritats seran finalment discutides i aprovades en una convenció programàtica el proper gener i esdevindran el nostre compromís amb la ciutadania per a la propera legislatura.
edvilalta |
dijous, 15 de novembre de 2007 | 21:43h
Dissabte passat, a la jornada sobre el futur del catalanisme organitzada per Òmnium, vaig sentir que em pujava l'autoestima. I no (només) per l'ambient desacomplexadament catalanista que hi havia, sinó perquè vaig veure cofirmades anàlisis i afirmacions meves de ja fa temps per gent com Termes o Requejo.
Qui em coneix (i algun cop ho he deixat escrit en aquest bloc) sap que fa temps que renego de la pedagogia cap a Espanya, que fa temps que argumento que quan el receptor no vol rebre-la, és inútil qualsevol intent de fer-ne. Que només si els altres tinguessin la necessitat o l'obligació d'entendre'ns podria fer-se pedagogia.
Doncs bé, dissabte els radicals Termes i Requejo van deixar clar que el projecte secular del catalanisme ja s'ha assolit perquè Espanya s'ha modernitzat i s'ha democratitzat com a Estat. I ara, què?
Alvarez, M.:ministra del govern espanyol famosa per riure's dels catalans i defensar-se embolcallada amb la bandera andalusa. Xula i arrogant, forma part de la versió federal-zapaterista de l'anticatalanisme psoecialista.
