edvilalta |
diumenge, 10 de setembre de 2006 | 19:44h
Demà és 11 de setembre, i fa 30 anys d'aquella Diada de Sant Boi en què es va poder commemorar per primera vegada sense haver de córrer la festa nacional de Catalunya. Des de 1977, no he anat mai a retre homenatge a Rafael Casanova. Més enllà del simbolisme de qui es va trobar amb el penó de Santa Eulàlia a les mans i fou lleument ferit, quin homenatge li hem de retre? No van ser molt més herois i defensors del país els que caigueren a les muralles? I els que van haver de d'enderrocar amb les pròpies mans casa seva per bastir la Ciutadella? I els que, més enllà de Barcelona, van mirar de continuar resistint? I el general Moragas? En Casanova, de Moià a Sant Boi, va viure per fer carrera i va morir, rehabilitat, tranquil·lament en el seu llit. Els partits que es reclamen de l'esquerra nacional farien bé de recordar que és al Fossar de les Moreres on hi ha el símbol del catalanisme popular i, simbolisme institucional a banda, deixar la Ronda de Sant Pere per a la dreta.
edvilalta |
dimarts, 5 de setembre de 2006 | 20:53h
Acabo de veure a la web de l'Ajuntament de Barcelona que l'escriptora madrilenya Elvira Lindo serà la pregonera de les festes de la Mercè d'enguany. No sé si és que em falta un xic de cultura llibresca, però no em sona més enllà del Manolito Gafotas de Carabanchel i del diari El Pais, però no hi fa res.
El que no acabo d'entendre és que el pregó de la festa major de la capital de Catalunya s'hagi de fer, perquè sí, en espanyol (i sense traducció per als indígenes, diuen). No acabo d'entendre que diguin que promouran el català entre la nova immigració i els demostrin que no cal que s'hi esforcin... No ho sé, hi ha alguna cosa que se m'escapa en aquest disseny... si no és que... les banderoles! les banderoles que he vist al carrer quan anava cap a casa deien: Embolica't a la Mercè! I és clar que sí! L'embolic Clos, l'embolic Maragall, l'embolic Montilla... Amb un embolic així fins i tot la llengua se'ls embolica!
Potser és que no he viatjat prou i no sóc tan cosmopolita com ells, però no recordo casos semblants en països del nostre entorn. Encara que només sigui per respecte (la vergonya sembla que l'han perduda), que s'ho facin mirar.
edvilalta |
diumenge, 3 de setembre de 2006 | 19:41h
S'han acabat les meves vacances. Dilluns 4, a treballar i a reprendre la feina allà on l'havia deixat.
He pogut passar un agost força tranquil: després d'una setmaneta a Barcelona, vaig estar uns dies al Baztan. Una vall preciosa, plenament euskaldun dintre de Nafarroa. Dies de descans, lectura i visites a llocs que encara no havia pogut veure, com les coves de Zugarramurdi o Amaiur, on un monòlit recorda els darrers defensors de la independència de Nafarroa front a les tropes invasores castellanes.
I des de l'antic regne, a Natxitua, el poble de la meva dona, a dotze quilòmetres de Gernika. El retrobament i les xerrades amb els amics, migdies i vespres al voltant d'unes cerveses (moltes!), els sopars... I més lectura i no fer res!
Enguany ja no m'ha tocat treballar en les festes del poble (ja m'ha jubilat, en això) excepte unes horetes de barrra durant el campionat de mus. I la sogra, com sempre, no m'ha deixat fer res, seguint el model tradicionalment masclista (però que bé que m'ha anat!) que diu que on hi hagi dones, un home no té perquè fregar plats o escombrar (encara gràcies que tenia temps de fer-me jo mateix el llit...) He sabut que a principi de setembre (potser el dia 7) sembla que començarà una mena de macrojudici (o diversos encadenats) contra més de cent presos preventius que porten més de tres anys en aquesta situació, entre els quals el fill d'uns amics. Seria un bon moment perquè, si és el cas, comencés a moure's alguna cosa des de la judicatura i el govern espanyol. En tot cas, el que he constatat és que en el món de l'esquerra abertzale hi ha voluntat d'arribar al final del conflicte, però que també comença a haver-hi un cert neguit davant la manca de gestos de l'altra banda... També -com no!- hem xerrat sobre el nostre procés estatutari i, diuen, no els enxamparan com a nosaltres: si això és el que es pot esperar dels espanyols, no anem bé, venien a dir. He passat un mes d'autèntic descans, amb més hores en família (hauria de dir amb la meva companya, perquè de les filles, ni rastre!) i amb les úniques falles de no tenir casa pròpia i connexió a Internet (i mira que són dolents els diaris bascos en castellà!)... En fi, que com a tothom (suposo) em sap greu això d'haver de tornar a pencar. I a sobre amb l'afegitó de la campanya electoral. Però ja se sap que hem vingut a aquest món a patir!
edvilalta |
dimarts, 18 de juliol de 2006 | 20:01h
Avui fa 70 anys del cop d’estat feixista contra la Segona
República espanyola. 70 anys de l’inici d’una guerra civil que es va allargar
amb una dictadura ferotge fins que el 20 de novembre de 1975 el general Franco va morir al llit.
ICV i ERC s’havien proposat rescabalar la memòria dels que
es van mantenir fidels a la legalitat i dels que van lluitar per la democràcia
impulsant a Madrid una llei que els fes justícia. Però el govern del PSOE, amb
un retard de dos anys, ha aigualit el projecte legislatiu que havia promès –vés
a saber si només per la pressió del PP- i ara en té prou amb una reparació
moral per als antifeixistes i per les víctimes dels dos bàndols! I d’anul·lar
els consells de guerra i altres sumaríssims, ni parlar-ne, que eren ben legals.
El PP sap ben bé d’on ve. Sap on té les arrels sociològiques
i ideològiques. Però és escandalós que en ple segle XXI la democràcia espanyola
sigui tan deficitària com per no condemnar la dictadura i les seves accions. Perquè
el PSOE, si no proposa d’anul·lar els consells de guerra -que es feien "por
auxilio a la rebelión”!- el que està dient és que reconeguem la legalitat del
franquisme. Pot ser que el pare d’en Bono hi tingui res a veure? (Per cert, que potser comença a ser hora de
plantejar-se d’aplicar la "llei de partits” al PP per no condemnar explícitament
la violència terrorista de la dictadura).
30 anys després de la mort del dictador no ens podem permetre el luxe de no tenir polítiques de recuperació de la memòria històrica en el país d'Europa que va patir durant més anys una dictadura.
ERC té un problema (o més). Depèn sempre de CiU i del PSC, no té prou marge. Aspira a tot i no pot. ERC té un problema (o més). Depèn de l'agressió per créixer. ERC té un problema (o més). Es pensa que té una clau que ni té ni podria ser seva. De debò.
edvilalta |
diumenge, 2 de juliol de 2006 | 20:55h
Tenim una llengua que té un futur magnífic si ens ho proposem.
Tenim una llengua que les institucions han de potenciar perquè està minoritzada.
Tenim una llengua que demana als seus parlants un esforç suplementari.
Tenim una llengua que, com totes, viurà si els seus parlants la fan servir amb tothom, arreu i en tot moment, i fan valer els seus drets.
Tenim una llengua sobre la qual parlem contínuament.
Ens queixem de la seva situació. Assagem propostes per reforçar-la. Acusem qui toqui (amb raó, sense raó, amb part de raó) sobre el seu estat.
Fem responsable qui toqui (amb raó, sense raó, amb part de raó) del seu futur.
Tenim una llengua que fem servir en aquests i altres blocs i que més sovint del que m'agradaria veig usada amb poca cura, fins i tot per qui la defensa, des d'un punt de vista sintàctic, ortogràfic i lèxic.
I no s'hi val a dir que no ens la van ensenyar. Els que ja tenim una edat hem tingut temps per aprendre'n les qüestions formals, si hem volgut. I els que s'han escolaritzat en democràcia ho han fet en català.
Si els que hi escrivim i hi parlem no respectem la nostra llengua, qui ho farà?
Si els que hi escrivim i hi parlem no respectem la nostra llengua, com podrem demanar als nous catalanòfons que ho facin?
Gràcies a tothom que ha escrit en el meu bloc arran de la campanya sobre l'Estatut. Tot i que ja sabia que la majoria serien opinions contràries a les meves, em sembla que havia de fer-ho. Si no, quina mena de societat plural seríem? Només em sap greu el to d'alguns, perquè el patriotisme no té cap necessitat de ser agressiu amb les opinions dels altres patriotes (amb perdó). Tot amb tot, sigui quin sigui el resultat demà, el 19 de juny ens hem de posar a treballar -tan junts com puguem- perquè l'autogovern de Catalunya avanci amb les eines que tinguem. I anar preparant el que calgui perquè sigui ple.
Llegeixo en un diari espanyol (tradueixo): "Marlaska prohibeix una manifestació de Batasuna en contra del criteri del fiscal". "El Tribunal Superior Basc tutela el seu president perquè no comparegui al Parlament"; "El jutge processa l'etarra Urrusolo per amenaçar fa un any funcionaris de la presó de Còrdova". Marlaska, com en el seu moment Garzon, és un obsès. Deu tenir algun problema personal amb el món abertzale. Se suposa que la fiscalia hauria de tenir alguna cosa a dir (encara que sovint no m'agradi), però és que últimament, fins i tot se la salta i només li notifica el que ha decidit. En aquest cas, el fiscal informa que la manifestació està convocada per associacions "algunes legals" i altres afectades per la prohibició del jutge. Però precisa que "ni l'objecte de la convocatòria, ni les pancartes o lemes que en principi s'utilitzaran tenen naturalesa delictiva". I de què va la convocatòria? Doncs el lema és "Mesa para la resolución ¡ya! Euskal Herria-Decisión-Acuerdo". Un cop ha tocat els collons al personal i ha generat una mica més de tensió, per si no n'hi havia prou, ha autoritzat una altra manifestació, mitja hora després, amb el lema "Por los derechos civiles y políticos", convocada per una persona que, segons ell, no estava vinculada a Batasuna, tot i tenir "concretes sospites" però no
suficients "indicis racionals" que confirmin que Batasuna estigui
darrere la convocatòria. Per si un cas, que la policia la filmi.
Com que això ja s'acaba, vaig buidant el calaix abans de Sant Joan.
(Ja sé que moltes de les raons poden ser també arguments pel "no", però les coses opinables ja ho tenen, això).
1. Es recull una cistella
d'impostos que garantirà la suficiència financera de Catalunya: 50% de l'IRPF,
50% de l'IVA, 58% dels impostos especials. 2. Les inversions en infraestructures
a Catalunya per part de l'Estat com a mínim equivaldran al PIB català respecte
al total espanyol per un període de set anys. 3. El sistema de finançament es podrà revisar cada cinc anys, de forma bilateral, sense necessitat de
reformar l'Estatut. 4. S'estableix el principi d'ordinalitat, que suposa que Catalunya mantindrà sempre el lloc que
ocupi en el rànquing de PIB per càpita de comunitats autònomes quan, després de
la redistribució de recursos a nivell espanyol, s'estableixi el rànquing de
renda disponible per càpita de comunitats. 5. El finançament serà fruit d'un acord bilateral entre l'Estat i la Generalitat. 6. La Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat serà la que determinarà la contribució a la solidaritat i als
mecanismes d'anivellament. 7. Es preveu que en el termini de dos anys es podrà crear
una única Agència Tributària a
Catalunya, a través d'un consorci paritari entre la Generalitat i l'Estat. 8. Se suprimeix la remissió a la LOFCA que hi havia en l'Estatut del 1979. 9. Es duplica el nombre de competències de la Generalitat. 10. La Generalitat gestionarà els trens de rodalies i regionals amb origen i destí a Catalunya. 11. La Generalitat gestionarà el permís de treball per als immigrants. 12. La Generalitat determinarà el contingent de treballadors estrangers que podrà venir a Catalunya. 13. Competència exclusiva en horaris comercials. 14. Noves competències en inspecció de treball. 15. Noves competències en polítiques detransvasament d'aigua. 16. Nova competència en organització interior de les Caixes d'Estalvi. 17. Noves competències en dretcivil. 18. Noves competències en funciópública. 19. Competència exclusiva en llengua pròpia. 20. Es consolida a l'Estatut la competència de vigilància de
les carreteres per part dels Mossos
d'Esquadra. 21. Es defineix la tipologia
de les competències (exclusives, compartides i executives) per evitar una
lliure interpretació per part de l'Estat. 22. Blindatge de
les competències exclusives per evitar la intromissió de l'Estat. 23. Es blinden les competències compartides, en les quals es prima l'actuació de la Generalitat,
mentre que la de l'Estat queda delimitada a principis i a excepcions. 24. Es concreten els àmbits
competencials per evitar la laminació per part de l'Estat. 25. La Generalitat s'encarregarà de desenvolupar la
normativa de la UE. 26. Es requerirà un nivell de coneixement adequat i suficient de català a jutges, magistrats,
fiscals, notaris, registradors de la propietat i mercantils, encarregats del
Registre Civil i personal al servei de l'administració de Justícia. 27. El TSJC es
convertirà en l'última instància judicial de tots els processos i recursos
iniciats a Catalunya, sens perjudici de la competència reservada al Tribunal
Suprem per la unificació de doctrina. 28. Es crea el Consell
de Justícia de Catalunya, com a òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. 29. El Parlament podrà intervenir
en el poder judicial a través de la designació de membres del Consell de
Justícia de Catalunya. 30. Catalunya passarà a tenir les mateixes competències que
el ministeri de Justícia quant a personal
no judicial i a mitjans materials. 31. La Generalitat podrà participar en la modificació de la planta judicial i en la creació de
seccions i jutjats. 32. Per primera vegada, el català queda equiparat en drets i deures al castellà. 33. Es reforça el tractament legal del català garantint la no discriminació per raons
lingüístiques. 34. Es consagra la utilització del català per part de totes
les administracions públiques, entre
elles la perifèrica de l'Estat. 35. Els usuaris i consumidors podran ser atesos en català. 36. El català és la llengua vehicular i d'aprenentatge a l'ensenyament no universitari i
universitari. 37. Es promourà l'etiquetatge
en català. 38. S'institueix el caràcter bilateral de les relacions entre l'Estat i la Generalitat. 39. Es reforça la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que
serà paritària, i a través de la qual Catalunya intervindrà en la presa de
decisions de l'Estat. 40. La Generalitat podrà designar membres del Banc d'Espanya, de la CNMV, de la CMT, del
Tribunal de Comptes, del Consell Econòmic i Social, de l'Agència Tributària, de
la CNE, de l'Agència de Protecció de Dades i del Consell de RTVE. 41. Es reconeix l'acció exterior
de la Generalitat. 42. Catalunya podrà incorporar-se com a membre associat de
la UNESCO. 43. Catalunya podrà obrir oficines a l'exterior. 44. Es consolida la presència de Catalunya a la Unió Europea. La Generalitat
participarà en les delegacions espanyoles davant de la UE que tractin els afers
de la competència legislativa de Catalunya. Quan es tracti de competències
exclusives, la Generalitat podrà exercir la representació i la presidència
d'aquests òrgans. 45. La Generalitat podrà subscriure acords amb l'exterior per promoure els interessos derivats de les
pròpies competències de la Generalitat. 46. La Generalitat podrà participar en els organismes internacionals. 47. Per primer cop es reconeix que Catalunya és una nació. 48. Per primer cop es reconeixen els drets històrics de Catalunya com a fonament del nostre autogovern. 49. Es reconeixen els símbols
nacionals de Catalunya. 50. Es reconeix de forma clara la singularitat de la Val d'Aran. Les seves institucions
queden recollides. 51. Es recull que Barcelona
és la capital de Catalunya. 52. La Generalitat queda reconeguda com a administració única a Catalunya. 53. Es consolida un modelterritorial propi. Desapareixen les
diputacions. Els consells de vegueria les substitueixen. 54. Es reconeix la vegueria
com a ens territorial. 55. Es consagra la comarca
com a ens supramunicipal per a la gestió de competències i serveis locals. 56. Es recullen les competències pròpies dels municipis. 57. Municipis, vegueries i comarques passen a formar part
del sistema institucional de la
Generalitat. 58. La llei electoral
haurà de ser aprovada per dues terceres parts dels diputats del Parlament. 59. El Síndic de
Greuges tindrà competència exclusiva sobre l'administració de la
Generalitat i els organismes que depenen d'ella. 60. Es dóna la capacitat al Govern de la Generalitat per
aprovar Decrets Llei.
Cloenda Avui hem fet l'acte de cloenda dels cursos de català per a adults a Cornellà. A
banda de l'alumnat, hi havia gent que participa en el programa de
Voluntaris per la llengua i la Coral del Centro Andaluz Blas Infante. Davant
d'un públic majoritàriament sudamericà, la coral andalusa ha
interpretat quatre cançons tradicionals catalanes. I ha triomfat. Ha
triomfat perquè ho han fet bé. Però sobretot perquè han demostrat que
gent (majoritàriament amb els cinquanta i més fets) que difícilment
s'expressa en català és capaç d'assumir una certa catalanitat i
expressar-la en la llengua d'aquí. És capaç de demostrar que aquest
també és el seu país. I així ho deien, després, mentre preníem un vi o
un refresc i féiem petar la xerrada. Una flor no fa estiu, però hi ajuda.
Jo sí, però no així Lamentable
el respecte exhibit per la plataforma "Estatut, jo sí" envers la nostra
llengua. Que els organitzadors de la cosa, que disposen de pela llarga
-tant com per encartar en els diaris d'avui un quadernet en defensa del
"sí"- no siguin capaços de passar el text per correcció, diu molt poc a
favor seu. Estic segur que molts dels firmants s'haurien estimat més no
fer-ho si haguessin sabut que els seus noms sortirien al costat de
faltes de sintaxi i d'ortografia que farien envermellir a un estudiant
d'ESO (per no parlar de traduccions literals de l'espanyol com "crec
que tots els catalans haurien d'acostar el muscle en un moment tan
important"). Trist.
Antidemocràtics De Collblanc a Mataró s'escampa el poder de convocatòria d'aquests reventadors d'actes (marqueu el que correspongui) [radicals independentistes] [okupes] [peixateres] [ciutadans espontanis] [altres]. Però, pot ser que després de tot el que (ens) ha plogut sigui incomprensible per a alguns que no els vulguin veure ni en foto? Pot ser que hi hagi qui intenti fer exercicis de democràcia dient que "tampoc no és això", que "com ho sentim (i condemnem)", que no podem anar tornant els insults (expressar el rebuig deu ser el mateix...)?
Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. Qui es passa anys dient animalades, insultant, mentint, provocant i posant en qüestió la intel·ligència de la ciutadania, no pot esperar la passivitat eterna (si no és al cementiri). Quan tornin (si tornen) a raonar ia enraonar, i hagi passat un temps prudencial que ens permeti verificar-ho i suposar amb versemblança que no tornaran a les andades a les primeres de canvi, segur que sabrem ser generosos i podran anar a mercat sense problemes...
Participatius La campanya del referèndum (em) continua sorprenent. Resulta que el Govern no pot estimular-hi la participació (no ho entenc, de debò) i, casualment, qui se n'alegra són els partidaris del "no", independentment de la seva orientació ideològica: ja se sap, el valor d'una cosa i de l'altra és el mateix, vingui d'on vingui. I jo que em pensava que la participació era un valor fonamental de la democràcia i de les esquerres! Clar, a més participació, probablement més "sí" i meny "no". I més força per negociar el desplegament i desenvolupament de l'Estatut. I menys força per posar-lo en qüestió l'endemà d'aprovat, i pel que sigui... En tot cas, el que és segur és que el "no" sobiranista no es podrà distingir de l'espanyolista, perquè la papereta del "no" és una de sola i no s'hi pot afegir res. Com tampoc podrem distingir els "sí", i qui ho intenti no farà altra cosa que el ridícul. Ara, tampoc no m'agrada que tothom posi el PP pel mig. Ni por al PP, ni derrotem el PP, ni tornem-nos-hi. El referèndum va d'una altra cosa i és sobre aquesta altra cosa que hem d'opinar. El PP el tenim derrotat des de fa anys, a Catalunya: és un partit marginal, que se situa fora del consens nacional, de la centralitat nacional i de la racionalitat. Per tant, dediquem-nos a explicar i debatre l'Estatut. Comparem-lo amb el que tenim i, si voleu, amb el que voldríem, però deixem que la ciutadania demostri que és prou gran d'una vegada, sisplau!
Ahir va tocar acte sobre llengua i cultura. Vam ser al bar del C3B una cinquantena de persones, entre les quals en Joan Font (Comediants), en Jordi Sánchez (politòleg, exportaveu de la Crida), en Biel Duran (actor) i l'Eva Marín (artista), amb en Joan Saura i en Jordi Miralles.
La veritat és que, si et llegeixes l'Estatut, hi ha molts articles dedicats a la llengua nacional. Molts bocins d'Estatut que la deixen molt millor que ara: l'esment en l'art. 5, pel que fa a drets històrics; l'art. 6, sobre llengua pròpia i llengües oficials que equipara jurídicament català i espanyol, que situa la nostra llengua la de d'ús normal i preferent en les administracions i en l'ensenyament; que fixa que la Generalitat i l'Estat han de fer les accions necessàries per al reconeixement del català a la UE i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic; que estableix que la Generalitat ha de promoure la cooperació i la comunicació amb la resta dels PPCC... I això només en el preàmbul, perquè el Títol de drets i deures té tot un capítol (6 llargs articles!) dedicat a drets i deures lingüístics. I, encara, trobem més teca en el Títol III (del poder judicial a Catalunya) i en el IV (de les comptències).
A mi em sembla que, en aquest camp, avancem. Però és que, a més, blindem (perquè una llei orgànica no pot modificar-se per la cara) tot aquest contingut, que inclou, per exemple, el sistema d'immersió lingüística que el neolerrouxisme pretén liquidar.
Avui, poliesportiu
Aquest vespre ha tocat acte central de campanya al poliesportiu de l'Illa, al barri de les Corts. Érem força gent i els intervinents han fet bé la feina i no s'han allargat innecessàriament. Missatges de campanya, repartiment de temes i una cosa clara: el "sí" ens permet avançar des d'un punt de vista nacional i de progrés; el "no", sigui quina sigui la motivació, ens deixa on som. Em sembla important remarcar-ho perquè probablement serà difícil trobar una conjuntura com aquesta en els propers anys.
Des d'una postura sobiranista com la meva, se'm fa difícil argumentar el "no" a això que discutim: un Estatut que millora substancialment el que tenim. No estem davant un referèndum per la independència (ja m'agradaria!) ni sobre cap altra fórmula. Hem de votar una llei orgànica de l'Estat espanyol que ha estat negociada a partir d'una proposta del Parlament de Catalunya. I res més, ni res menys.
L'Estatut del 30 de setembre no existeix ni ha existit mai, si no és com a base de negociació amb el poder espanyol. I la nostra classe política hauria de demanar disculpes a la ciutadania (i posar-se a reflexionar seriosament) per haver fet creure a la gent que el text del 30S era una altra cosa!
Iberia
Iberia va entrar en campanya l'altre dia. Després de les reunions a Madrid i a Barcelona sembla clar que, a banda de treure més beneficis, no ha canviat de postura ni d'objectiu: convertir l'aeroport de Barcelona en un aeroport de segona. Fer-li perdre atractiu de cara als clients amb poder adquisitiu (directius, congressistes, homes de negocis, etc.). Carregar-se l'aeroport que dóna més beneficis de l'Estat.
Contra els que puguin veure el cas com un motiu més per votar "no", confio que la proposició aprovada al Congrés, subsegüent al debate sobre el estado de (su) nación porti, d'acord amb l'Estatut, un canvi substancial en aquest camp: el traspàs de ports i aeroports.
I per avui ja n'hi ha prou, que és tard i demà s'ha d'anar a pencar.
Vaig tenir la sort de tenir-lo com a professor a final dels 70 del segle passat i després, encara que no m'he dedicat finalment a la Història, l'he seguit i llegit tant com he pogut.
Ara podria escriure'n les bondats, però m'ho estalvio. Només volia felicitar-lo.
"Lamento profundíssimament que l'Estatut
estableixi que l'ensenyament públic sigui laic."Lluís Martínez Sistach, ARQUEBISBE DE BARCELONA.
"Que l'Estatut digui que la
Generalitat ha de promoure la cultura de la pau em sembla una cosa realment
insòlita."Josep Piqué, PRESIDENT
DEL PP DE CATALUNYA.
"L'Estatut
legalitza l'avortament, legalitza l'assassinat pietós (l'eutanàsia), i amplia
el matrimoni a unions poligàmiques."Jorge
Trias Sagnier, EXDIPUTAT DEL PP.
"No té cap sentit l'establiment de la memòria històrica com a
criteri rector del Govern, és com si volguéssim posar com a principi rector la
seguretat vial."Francesc Vendrell, DIPUTAT DEL PP DE CATALUNYA
"El Estatut propone un modelo
rígido y dirigista, un modelo izquierdista trasnochado."Mariano
Rayoy, PRESIDENT DEL PP
"La unidad de España, como es
lógico, es una preocupación para los militares".
Gral. Félix Sanz Roldán. CAP DE
L'ESTAT MAJOR DE LA DEFENSA.
"No
puedo concluir esta homilía sin exhortaros vivamente a todos a que oréis por
España; lo necesita mucho en esta hora delicada por la que atraviesa".Antonio Cañizares. SECRETARI DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL.
"España
corre riesgos serios de desintegración, de balcanización y de volver
históricamente a las andadas". J.M.
Aznar. EXPRESIDENT DEL GOVERN.
"De ser
inevitable los tanques no se llevarán tan sólo a Barcelona, sinó a Tarragona,
Lérida y Gerona". Alfonso Ussía.
DIARI LA RAZÓN.
