Finalment, penjo el que tenia escrit de fa dies.
Amb tot, hi ha molt més a dir i, com que tothom em té per una persona assenyada i reflexiva, m’hi he pensat abans de dir res, però arribarà (aviat).
Pel que sé, aquesta és la pitjor sequera en 60 anys. I fins
al 2003 es va fer poc per mantenir els recursos hídrics (pous, aqüífers) mentre
que la població i les urbanitzacions creixien. S’han pres mesures d’estalvi,
s’ha recuperat l’aqüífer del Besòs, es reutilitza l’aigua de les depuradores
per a usos industrials o netejar carrers… Cal tenir en compte que l’àrea de
Barcelona consumeix 40 hectòmetres cúbics al mes, i que si no plou abans de
l’octubre, els pantans i els aqüífers no en podran aportar més de 30. Si hi
afegim l’aigua que vindrà en vaixells de Marsella, Tarragona i Almeria, i una
millora de gestió, faltaran uns cinc hectòmetres mensuals fins que el juny de
2009 comenci a funcionar la dessalinitzadora del Prat, una altra de les coses
que es fan, que aportarà aquests 5 hectòmetres.
En resum, Medi Ambient està fent (des de 2004) el que
s’havia de fer i des d’una perspectiva diferent, la de la nova cultura de
l’aigua. El pla de l’Agència Catalana de l’Aigua és seriós i preveu que amb normalitat
i fins al 2025 (amb 8,5 milions d’habitants) no hi haurà problemes de
subministrament. Sempre en base a l’estalvi, la reutilització, els aqüífers i
tres dessalinitzadores noves (Cunit, el Prat i Tordera). El problema, pel que
fa a l’aigua, és que la sequera ens ha guanyat 6 o 7 mesos. I d’aquí plora la
criatura.
Vist que s’està fent el que calia, que no és que –en general- ens haguem
adormit, sinó que la climatologia ens ho ha posat així, si s’ha de triar entre
agafar una mica d’aigua del Segre (o de l’Ebre), o deixar sense aigua cinc
milions de persones, sembla lògic que ens ho plantegem com a última opció i amb
condicions. Quines? Que sigui extraordinari, que el Segre (o l’Ebre) tingui
aigua suficient perquè el transvasament no el mati, i que es compensi, perquè
el riu no perdi cabal, comprant aigua als regants. I això implica diàleg i
pacte amb els que venguin els drets de reg.
Però el que està clar és que sense pacte i sense participació no hi ha política
de l’aigua, perquè l’ordeno i mano porta a la rebel·lió, com a l’Ebre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1) Embassament de Rialb.
2) Embassament de la Llosa del Cavall.
3) Recobriment dels canals del delta de l’Ebre (sense els quals no hauria estat possible el minitransvassament).
4) El minitransvassament fins a Tarragona.
5) Projecte d’allargament del minitransvassament fins a l’àrea de Barcelona, completant la connexió Ebre – Llobregat – Ter. Amb la diferència que s’hauria pagat amb fons europeus i ara no.