Un altre cop, el verd s’ha tacat de sang. Han mort un treballador en nom, diuen, d’una idea. Cap ho justifica.
Sabíem que podia passar, que ho buscaven, i ho han fet.
Una esgarrifança m’ha recorregut el cos i se m’han humitejat els ulls.
El meu condol més sincer a la seva dona i els seus fills, als amics i a la família socialista i ugetista.
Front a la barbàrie, més democràcia; front a les bales, vots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!