El bloc d'Enric de Vilalta Pach

El darrer
baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió mostra que el percentatge de catalans
políticament insatisfets arriba al 63,4%, el més alt dels darrers anys. L’Índex
de Satisfacció Política se situa en -1,39, el més baix que s’ha donat. I això
passa quan comença una campanya electoral en què tots els partits haurien de
fer el màxim esforç per explicar propostes i convèncer el màxim de ciutadans i
ciutadanes que anar a votar és un contracte amb el futur. Cal que la
insatisfacció política esdevingui conflicte políticament tractat pels
desafectes, que esdevingui política activa i que el primer gest sigui l’exercici del dret a votar (que, sigui
dit de passada, ha costat massa sang, massa tortures, massa patiments, massa
morts com per rebutjar-lo).

La maquinària
partidista i mediàtica dels dos grans partits espanyols ens voldrà convèncer
que en aquestes eleccions hem de decidir entre Rajoy i Zapatero i no és així. Perquè
d’allò que realment es tracta és de triar entre polítiques de dretes i
polítiques d’esquerres. I no es poden fer polítiques d’esquerres pactant amb la
dreta. Cal anar a votar i fer-ho amb els ulls ben oberts per poder influir cap a l’esquerra en polítiques socials i verdes, per forçar el desenvolupament ple de l’Estatut i per avançar cap al federalisme plurinacional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!