Ahir va fer
800 anys del naixement de Jaume I, el que passa per ser el rei més important de
la nostra història. Segurament sense ell no podríem parlar català de Salses a
Guardamar i de Fraga a Maó, però no podem oblidar que un rei de l’època no era
precisament un demòcrata, ni que les classes populars del XIII vivien sotmeses
a mals usos, lleves i altres bondats. Com tampoc podem deixar de recordar que
el Conqueridor va mostrar una concepció estrictament patrimonial dels seus
dominis (de l’estat) i va repartir-los en el seu testament entre els fills.
Tant evident
fou la vessada de Jaume I que Ramon Muntaner ens llegà la seva Mata de jonc:
“La mata de jonc ha aquella força qui, si
tota la mata lligats amb una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems,
dic-vos que deu hòmens, per bé que tirin, no l’arrencaran e encara con gaire
més si preguessen; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota
un fadrí de vuit anys, que sols un jonc no hi quedarà”.
Posats a reproduir, m’inclino per "La gran remor del mar" de Martí i Pol:
|
I a totes les orelles |
Amb fang a les sabates
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!