3 de maig de 2007
Sense categoria
0 comentaris

És el que hi ha

El president Maragall no es conforma a tancar setmanalment Polònia.
Aquesta setmana passada s’han fet públiques declaracions i reflexions seves que, com sempre, han aixecat polseguera. Però entrant en el fons, sembla clar que una de les raons principals de la seva aposta, la de l’Espanya plural, s’ha ofegat en el mar zapaterista. El federalisme asimètric és una quimera perifèrica. De fet, com ha passat sempre, Maragall sembla haver constatat que l’Espanya plural només serà possible si es fa des de l’Espanya castellana, i això sembla que és com esperar que Barcelona obri pistes d’esquí amb neu natural.

Com he dit més d’una vegada, mai s’ha fet a Espanya pedagogia de la pluralitat, fora de la que s’ha intentat fer des de les perifèries. No es va fer cap intent durant la transició, ni s’ha fet després. I el mal de segles demana anys (o segles) per guarir-lo. La dreta i l’esquerra del país veí es toquen en l’espanyolitat jacobina. I bé que es va veure durant la discussió de l’Estatut: quan no hi havia veus en contra des de l’esquerra (la dreta, deixem-la), hi havia el més absolut silenci.
Ara tenim el nou Estatut. Desenvolupem-lo al màxim, amb tota l’exigència i amb la màxima unitat. Deixem-nos de plans B o C per si el TC diu o no diu. Quan digui, si no és el que ens convé, haurà quedat clar que només hi ha una solució i que els separadors són ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!