7 de març de 2007
Sense categoria
1 comentari

Encara, amics, encara

Hem de continuar parlant del PP? No seria millor
ignorar-los? Potser si no els respongués ningú, si només sentissin el buit i el
silenci a cada parida de les seves, acabrien per cansar-se?n?
Només era una idea boja. Ja sé que és impossible i que,
per tant, haurem de parlar del PP i del seu viatge a l?extrema dreta i a
l?espanyolisme més ranci. Però ja que sembla que ho hem de fer, fem-ho bé.
El PP fa temps que va iniciar l?assalt a l?Estat. Va
començar en la segona legislatura d?Aznar (durant la primera encara
dissimulaven) i l?ha anat ampliant en aquests darrers tres anys. Com que la
veritat no existeix, sinó que s?imposa per repetició, a la mentida sistemàtica
i repetida coralment fins a l?extenuació pels seus dirigents i pels mitjans de
?comunicació? afins (Goebbels els hauria donat matrícula d?honor) hi han anat
afegint, amb pes creixent, noves peces: l?AVT, la jerarquia eclesiàstica, ?España
se rompe?, la judicatura, el Tribunal Constitucional, la lluita antiterrorista,
Catalunya i l?Estatut, la immigració, el País Basc?
A aquest paquet hi afegeixen l?ús permanent de la bronca,
en un intent que, farts, els seus adversaris (enemics?) ens desmobilitzem. L?apropiació
de paraules i símbols amb valor democràtic real i la màxima simplificació ?si pot
ser basada en la por o el cansament- en els missatges acaben d?arrodonir l?estratègia.

Tot val per aconseguir el seu objectiu de fons que no és
altre que recobrar el poder i fer retrocedir la democràcia (sense que
desmereixi en el context europeu). Més que assalt a l?Estat potser hauríem de
parlar de cop d?Estat.

Amb aquest panorama, no seria hora que, ja que no els
podem ignorar, els plantéssim cara? Els demòcrates hem de reaccionar en el camp
de les idees, però vista la magnitud de la tragèdia, no seria hora que
responguéssim amb una convocatòria explícitament contra el PP? Més que res
perquè quan intentes parlar amb algú que només crida, el diàleg esdevé
impossible, qui més crida és qui més es fa sentir i qui més es fa sentir és qui
acaba imposant la seva ?raó?. O reaccionem, o ens mengem el que vingui (que serà
molt més).

  1. Miri, com si volen arribar a les mans. Tant se me’n fot!! El comportament vers Catalunya dels dos partits majoritaris espanyols han estat i són molt semblants: destruir la nostra identitat. Això sí,  uns expressen el seu anticatalanisme sense amagar-se, en forma de manifestacions, boicots.. (PP) i els altres l’expressen amb "tarannà": lleis harmonitzadores, retalls, ribots, pressupostos de l’Estat… (PSOE). La història és molt tossuda. Així, doncs, ja s’ho faran!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!