S’ha mort en Canuto Sesma. Pregunteu a Lekeitio per ell. Un abertzale de pedra picada. 91 anys de vida com a basc i euskaldun. Mariner en un submarí durant la guerra d’Espanya. Comdemnat a mort i salvat perquè el seu company de cel·la va morir, oportunament, just abans que el treguessin i ell, també oportunament, va poder fer un canvi de papers.
Home de mar, era l’estampa de l’arrantzale, amb la txapela i el puro. Quantes cançons, llegendes i versos no se n’han anat amb ell?
El tio Canuto ha estat un dels pals de paller de la meva família basca.
Canuto, ondo ibili eta ikusi arte!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!