Un dels temes estrella de la negociació de
responsabilitats en el nou govern està sent la política lingüística.
ERC detenia la Secretaria de la cosa fins que va ser
expulsada del govern i va passar al PSC. Tant els uns com els altres la volen
(d?ICV no se n?ha publicat res). Diuen els mitjans que la cosa serà de l?àrea d?en
Carod, vigilada pel Montilla, i que el secretari, elegit per consens i sense
adscripció política, podria venir del món acadèmic. No acabo de veure-ho clar.
La política lingüística és un tema delicat. Qui se n’ocupi tindrà feina llarga. Ciutadans en
farà un (el?) cavall de batalla. Aviat entrarà al nou Parlament la Iniciativa
Legislativa Popular (ILP) sobre Educación
en Lengua
Materna y Bilingüismo en la Educación que promouen per mirar de liquidar la
immersió lingüística a l?escola. I donaran més teca.
El PSC té pànic a la fugida de vots que podria tenir per
raons aparentment lingüístiques i ERC està molt connotada en aquest aspecte. Clar
que, ara hem de tenir por de la legalitat?
Les propostes en aquesta matèria no poden anar més enllà
del que marca l?Estatut (que s’ha de desplegar). Es pot parlar de millorar la Llei de política lingüística
en allò que no acaba de funcionar, però sempre dins els marges de l?Estatut. S’ha de treballar perquè es compleixi la Llei de política lingüística, però sempre dins els marges de l?Estatut.
Així doncs, on és el problema? O és que C?s tenen raó?
Que la llengua no sigui qui pagui les pors i les insuficiències
de segons qui.
Al pas que va, erc deixarà d’estar connotada en aquest aspecte.
La llengua paga, de fa temps, les pors, les insuficiències i altres mancances de molts.
Entre la Queta i la feina insuficient però segura i constant del govern Pujol, em quedo, sense dubtar, amb la segona.
C’s tenen ráo!