Propostes per a l’acció política conjunta de l’AExRC

AExRC En aquests moments, AExRC està realitzant entrevistes bilaterals amb els diferents partits polítics de l’esquerra sobiranista del país amb la finalitat de crear una taula de negociació entorn a la proposta següent:

Atesa la transcendència de la nova legislatura que ara s’inicia, AExRC considera que les forces polítiques sobiranistes d’esquerres haurien de confluir, tant com sigui possible, en la seva acció política, de manera que se’n garantís el suport d’una àmplia base social. Molt en especial en els aspectes relacionats amb el lliure, ple i efectiu exercici de la sobirania del poble català i del seu dret a decidir sobre el seu futur polític, social, econòmic i cultural. Amb aquesta finalitat, AExRC presenta els punts següents com a possibles elements de coincidència.

(1) Com a principi general, cal fer realitat aquest apoderament de la ciutadania, que la faci sentir plenament responsable i partícip del seu futur.

(2) Alhora, cal que recuperi la confiança en les institucions que la representen i que són les que han d’implementar els objectius.

(3) Com a millor via a aquests efectes, constituir una República Catalana plenament sobirana, com un nou estat independent, si aquesta és la voluntat majoritària del poble català. En particular guiada pels valors republicans d’equitat, solidaritat, laïcitat, tolerància,…

(4) Desenvolupar, durant la primera part de la legislatura, un procés constituent obert i participatiu que ens dugui a disposar d’una proposta de Constitució per a aquesta República Catalana, que se sotmetria a referèndum de la ciutadania.

(5) Aquest procés comporta de fet la ruptura democràtica del règim dinàstic de la transició post-franquista, propiciant-ne, doncs, un d’anàleg a l’Estat espanyol, que tindria el nostre suport i impuls. En qualsevol cas, el desenvolupament del nostre procés referit al punt anterior no vindria condicionat per l’eventual posada en marxa i els ritmes d’aquest procés espanyol.

(6) En paral·lel, promoure la celebració a Catalunya d’un referèndum sobre la seva independència, amb caràcter vinculant, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. Si no fos possible acordar-lo amb les institucions espanyoles abans, se celebraria conjuntament amb el referit al punt (4).

(7) Igualment, exercir quan calgui actes de sobirania per fer efectius els punts anteriors i en general per fer palès que la legitimitat a Catalunya rau en la voluntat de la seva ciutadania, expressada a través del seu Parlament.

(8) En particular, construir les estructures d’estat convenients per a implementar de formar efectiva els resultats dels referèndums esmentats en els punts anteriors.

(9) D’altra banda, cal fer palès que l’avenç cap a la República Catalana obre les millors expectatives, tant per al desenvolupament social i econòmic a mitjà termini, com per abordar els problemes immediats i quotidians de la ciutadania (transports, sanitat, educació, cultura, medi ambient…) i per lluitar contra les desigualtats creixents en el nostre país.

(10) En aquest sentit, i amb caràcter d’urgència, cal establir un pla de xoc social adreçat a corregir les greus conseqüències que la recent crisi econòmica ha tingut sobre bona part de la nostra població.

(11) També ha de significar la millor via per a la regeneració democràtica de les nostres institucions, combatent sense pal·liatius tota mena de corrupció i instaurant una transparència total en al presa de decisions i en el retiment de comptes.

(12) Com a objectiu general, cal aspirar a construir un país de referència en l’àrea mediterrània, tant mancada de models i lideratges. Un projecte ambiciós i il·lusionant, que aplegui una gran majoria social i que permeti superar les moltes dificultats que comporta.

Quant a edvilalta

Vaig néixer a Barcelona el 1957 i visc a Mataró des de final de 2011. Tot i ser llicenciat en Història Contemporània, m'he dedicat professionalment a això de la llengua. He estat professor de català per a adults des de 1981 fins a 1993 i dirigeixo el Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat des de 1992. Vaig ser membre del PSUC des de 1975 i coordinador de l'Àmbit de política lingüística d'ICV i membre del seu Consell Nacional. He impulsat Compromís per la Independència (@indepesICV), amb la idea d'aplegar els indepes d'ICV i formava part de la seva Permanent i del seu Secretariat. He estat membre en 2 ocasions del Secretariat Nacional de l'ANC i he estat president d'ICV de l'Eixample de Barcelona. He estat un dels impulsors de l'associació Acord d'Esquerres per la República Catalana (AExRC). A més de l'ANC, sóc soci d'Òmnium Cultural, Plataforma per la llengua, LaPTP i CCOO. He deixat ICV el 31 d'octubre de 2015.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*