10 de setembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Som una nació. Som un sol poble

El
principal repte de la construcció nacional de Catalunya és que avui i en el
futur siguem un sol poble. La nostra força com a nació és la cohesió de la
societat i la identificació amb el país de persones d?orígens, llengües i
cultures diverses. Per això hem de dir amb més força que mai que som una nació
i que som un sol poble.

Som
una nació, amb una identitat, una història, una llengua i una cultura. Les
arrels són fonamentals, però per avançar com a nació no n?hi ha prou a tenir
unes arrels sòlides. Cal que siguem capaços de fer un país sense desigualtats socials
i territorials. Sense desigualtats entre homes i dones. Sense divisions entre
els que hem nascut aquí i els que han nascut en un altre lloc.

Tenim
voluntat d?autogovern volem ser plenament reconeguts com a nació en el marc
d?un Estat federal i a la Unió Europea. Una nació que volem entre les més
avançades d?Europa: socialment justa i ecològicament sostenible.

Som
un sol poble, sense distincions d?origen, llengua o religió. Milers de catalans
i catalanes van haver de fugir de la misèria, de la guerra i de l?opressió.
Centenars de milers de persones van arribar d?altres indrets de l?Estat buscant
una vida millor. Som una nació que tenim memòria històrica de l?exili i de la
immigració. Per això som un país obert i solidari.

Al
llarg de la història Catalunya ha estat capaç de preservar i enriquir la seva
identitat perquè ha fet de la diversitat un valor positiu i no una amenaça. Avui
el repte és la integració ciutadana de totes aquelles persones que fugint de la
pobresa i cercant una vida millor han vingut a viure i a treballar a Catalunya.
Persones que sovint han de patir l?explotació laboral i la marginació.

Per
això, tothom que viu i treballa a Catalunya ha de poder exercir els mateixos
drets i ha de tenir els mateixos deures: al treball, a l?educació, a la salut,
als serveis socials, a un habitatge digne. I ha de complir els deures que les
lleis estableixen. I, en aquest context, tothom ha de tenir dret a la participació
política sense exclusions. Aquest és el
camí de la integració ciutadana.

Qui
contribueix a construir el país amb el seu treball i esforç, qui viu i treballa
a Catalunya, també té dret a participar en la vida política del país. És per
això que és just reclamar el dret a vot, començant per les eleccions
municipals, de totes les persones que, amb independència de la seva
nacionalitat, tinguin un període determinat de residència. Un dret que els
residents estrangers d?altres països de la Unió europea ja poden exercir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!