14 de juliol de 2013
Sense categoria
1 comentari

Junts (però no barrejats) a Europa

Diverses persones han presentat un manifest per impulsar una candidatura unitària del sobiranisme a les eleccions europees de maig de 2014. Hi ha molta gent que, dit així, s’hi apuntaria.

Vivim un moment històric en què tot pot posar-se en qüestió. No només el marc de relacions amb l’Estat espanyol. No només les polítiques econòmiques de sortida (?) de la crisi. No només allò que fa referència a la radicalitat democràtica, a la democràcia mateixa.

A Catalunya hi ha molta gent que, influïda probablement per la necessitat de superar l’atzucac en què es troba el país pel que fa a la “qüestió nacional”, creu honestament en la necessitat de fer llistes unitàries. Segurament no és un percentatge menyspreable, ni quantitativament ni qualitativa, del cos electoral. Són molts els que pensen que la crisi econòmica, social i institucional tindria una sortida més fàcil en el marc d’un nou Estat. Amb el marc d’un nou Estat. I són molts d’aquests els que pensen que junts serà més fàcil aconseguir-ho.

En aquest sentit, no es pot bandejar la idea d’una candidatura unitària amb l’argument que hi és CiU. Com tampoc pot vendre’s la idea que el mal govern que patim és exclusivament per la “maldat” de CiU i el seu neoliberalisme.

És cert que els dirigents de CiU apliquen uns pressupostos ideològics neoliberals a les seves polítiques de govern. Com també és cert que les seves polítiques de govern estan sotmeses al constrenyiment econòmic imposat per Espanya i la Troica.

Però més enllà d’això, la necessitat d’una gran part de la ciutadania de percebre “unitat” en el món polític, per sortir-nos-en, és molt gran. I què millor (i més “fàcil”) que fer-ho sobre això que en diem la “qüestió nacional”?

És evident que en el context actual, en les eleccions europees podem jugar-nos derrotar les polítiques del patiment, de l’austericidi. Però se’m fa també evident que això no pot fer (com no ho ha fet, en la pràctica, durant aquests anys) que la “qüestió nacional” no uneixi els que aposten per un Estat propi.

Hi ha fórmules per evidenciar-ho que no passen, necessàriament, per una única candidatura. L’acord de punts comuns sobre l’Estat propi en totes les candidatures nacionals visibilitzaria la qüestió, tot i que no faria sumar més eurodiputats. La llista única amb programes diferents, excepte en la qüestió nacional, i l’adscripció lliure als grups parlamentaris corresponents podria ser una altra opció.

La voluntat d’entesa no pot deixar al marge, però, una qüestió tan central en aquests moments com la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció. Caldria no només incloure un codi ètic en la hipotètica llista sinó que tots els partits i actors que s’hi adherissin fessin, en seu parlamentària, un repàs de tots els casos i que compartissin l’acord d’apartar els imputats i els inculpats, pel bé del nou procés i per no traslladar al nou Estat els problemes que pateix l’actual.

És evident que hi ha molta gent que des de posicions polítiques i ideològiques diferents, fins i tot antagòniques, demana unitat pel que fa la “qüestió nacional”, a l’entorn de la consulta i de l’Estat propi. Mirem de fer-ho possible o, si més no, de no ventilar-ho amb la consigna anticonvergent. Els catalans no ens ho mereixem.

  1. Comparteixo fil per randa el que diu l’Enric. I vull afegir-hi que són moments per distingir clarament enemics d’adversaris. Ho concreto: entre els primers, PP, C’s, PxC i una resta de molt petits i insignificants. Entre els segons, CIU i PSC, amb els quals tinc ganes de poder fer alguns camins plegats: estrictament aquells que ens calen com a pertanyents al mateix poble i només en allò que ens conformi com a “un sol poble”, que és cosa que crec fermament que hem de mantenir,sense sectarismes, en pro dels que més pateixen, i enfront dels que volen, ras i curt, anorrear-nos nacionalment, que vol dir socialment. He deixat pel final ERC i les CUP: hi tinc una base d’entesa prou forta com per anar construint majories amb molta gent de la resta de la societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!