Tenim una llengua que té un futur magnífic si ens ho proposem.
Tenim una llengua que les institucions han de potenciar perquè està minoritzada.
Tenim una llengua que demana als seus parlants un esforç suplementari.
Tenim una llengua que, com totes, viurà si els seus parlants la fan servir amb tothom, arreu i en tot moment, i fan valer els seus drets.
Tenim una llengua sobre la qual parlem contínuament.
Ens queixem de la seva situació. Assagem propostes per reforçar-la. Acusem qui toqui (amb raó, sense raó, amb part de raó) sobre el seu estat.
Fem responsable qui toqui (amb raó, sense raó, amb part de raó) del seu futur.
Tenim una llengua que fem servir en aquests i altres blocs i que més sovint del que m’agradaria veig usada amb poca cura, fins i tot per qui la defensa, des d’un punt de vista sintàctic, ortogràfic i lèxic.
I no s’hi val a dir que no ens la van ensenyar. Els que ja tenim una edat hem tingut temps per aprendre’n les qüestions formals, si hem volgut. I els que s’han escolaritzat en democràcia ho han fet en català.
Si els que hi escrivim i hi parlem no respectem la nostra llengua, qui ho farà?
Si els que hi escrivim i hi parlem no respectem la nostra llengua, com podrem demanar als nous catalanòfons que ho facin?