10 d'octubre de 2011
Sense categoria
1 comentari

Digueu-me torracollons

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la conversió en partit polític del projecte Equo a Rivas Vaciamadrid. Des de la meva militància en l’ecosocialisme no posaré en dubte (no es pot!) la necessitat que els espanyols basteixin un projecte semblant al que tenim amb ICV els catalans des de fa ja uns quants anys. I els catalans, mentre continuem sent membres d’aquest Estat, necessitem tenir socis (que no referents) allà. Tots dos som membres del Partit Verd Europeu i mantenim la tradició de reconeixement internacional que va començar, amb la III Internacional, el PSUC (dos partits sobirans en un mateix Estat).

Al País Valencià, Equo anirà coaligat amb Compromís, a través d’Iniciativa, i a les Illes amb Iniciativa Verds, junt amb PSM-Entesa.

Equo es ven -i sembla que en té la voluntat teòrica- com una força política nova i radicalment democràtica, que aposta per un Estat federal plurinacional i plurilingüe en el marc d’una Europa federal.

N’estic convençut. Tothom està esperant el “però”. El títol de la nota és equívoc perquè jo no pretenc molestar ningú. Només respondre la molèstia que em provoquen. Que em provoca la seva incapacitat per canviar la (seva) cultura política. Però és que per més que l’he buscada, no he pogut trobar l’opció de llengua en el web d’Equo. Ni català (que els pot donar diputats!), ni èuscar, ni gallec, ni anglès (EGP). Són verds, poden ser d’esquerres, però hem de concloure que són espanyols!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!