El bloc d'Enric de Vilalta Pach

Com que això ja s’acaba, vaig buidant el calaix abans de Sant Joan.

(Ja sé que moltes de les raons poden ser també arguments pel "no", però les coses opinables ja ho tenen, això).

1. Es recull una cistella
d’impostos que garantirà la suficiència financera de Catalunya: 50% de l’IRPF,
50% de l’IVA, 58% dels impostos especials.
2. Les inversions en infraestructures
a Catalunya per part de l’Estat com a mínim equivaldran al PIB català respecte
al total espanyol per un període de set anys.
3. El sistema de finançament es podrà revisar cada cinc anys, de forma bilateral, sense necessitat de
reformar l’Estatut.
4. S’estableix el principi d’ordinalitat, que suposa que Catalunya mantindrà sempre el lloc que
ocupi en el rànquing de PIB per càpita de comunitats autònomes quan, després de
la redistribució de recursos a nivell espanyol, s’estableixi el rànquing de
renda disponible per càpita de comunitats.
5. El finançament serà fruit d’un acord bilateral entre l’Estat i la Generalitat.
6. La Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals
Estat-Generalitat serà la que determinarà la contribució a la solidaritat i als
mecanismes d’anivellament.
7. Es preveu que en el termini de dos anys es podrà crear
una única Agència Tributària a
Catalunya, a través d’un consorci paritari entre la Generalitat i l’Estat.
8. Se suprimeix la remissió a la LOFCA que hi havia en l’Estatut del 1979.
9. Es duplica el nombre de competències de la Generalitat.
10. La Generalitat gestionarà els trens de rodalies i regionals amb origen i destí a Catalunya.
11. La Generalitat gestionarà el permís de treball per als immigrants.
12. La Generalitat determinarà el contingent de treballadors estrangers que podrà venir a Catalunya.
13. Competència exclusiva en horaris comercials.
14. Noves competències en inspecció de treball.
15. Noves competències en polítiques de transvasament d’aigua.
16. Nova competència en organització interior de les Caixes d’Estalvi.
17. Noves competències en dret civil.
18. Noves competències en funció pública.
19. Competència exclusiva en llengua pròpia.
20. Es consolida a l’Estatut la competència de vigilància de
les carreteres per part dels Mossos
d’Esquadra.
21. Es defineix la tipologia
de les competències (exclusives, compartides i executives) per evitar una
lliure interpretació per part de l’Estat.
22. Blindatge de
les competències exclusives per evitar la intromissió de l’Estat.
23. Es blinden les competències compartides, en les quals es prima l’actuació de la Generalitat,
mentre que la de l’Estat queda delimitada a principis i a excepcions.
24. Es concreten els àmbits
competencials per evitar la laminació per part de l’Estat.
25. La Generalitat s’encarregarà de desenvolupar la
normativa de la UE.
26. Es requerirà un nivell de coneixement adequat i suficient de català a jutges, magistrats,
fiscals, notaris, registradors de la propietat i mercantils, encarregats del
Registre Civil i personal al servei de l’administració de Justícia.
27. El TSJC es
convertirà en l’última instància judicial de tots els processos i recursos
iniciats a Catalunya, sens perjudici de la competència reservada al Tribunal
Suprem per la unificació de doctrina.
28. Es crea el Consell
de Justícia de Catalunya, com a òrgan de govern del poder judicial a Catalunya.
29. El Parlament podrà intervenir
en el poder judicial a través de la designació de membres del Consell de
Justícia de Catalunya.
30. Catalunya passarà a tenir les mateixes competències que
el ministeri de Justícia quant a personal
no judicial i a mitjans materials.
31. La Generalitat podrà participar en la modificació de la planta judicial i en la creació de
seccions i jutjats.
32. Per primera vegada, el català queda equiparat en drets i deures al castellà.
33. Es reforça el tractament legal del català garantint la no discriminació per raons
lingüístiques.
34. Es consagra la utilització del català per part de totes
les administracions públiques, entre
elles la perifèrica de l’Estat.
35. Els usuaris i consumidors podran ser atesos en català.
36. El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge a l’ensenyament no universitari i
universitari.
37. Es promourà l’etiquetatge
en català.
38. S’institueix el caràcter bilateral de les relacions entre l’Estat i la Generalitat.
39. Es reforça la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que
serà paritària, i a través de la qual Catalunya intervindrà en la presa de
decisions de l’Estat.
40. La Generalitat podrà designar membres del Banc d’Espanya, de la CNMV, de la CMT, del
Tribunal de Comptes, del Consell Econòmic i Social, de l’Agència Tributària, de
la CNE, de l’Agència de Protecció de Dades i del Consell de RTVE.
41. Es reconeix l’acció exterior
de la Generalitat.
42. Catalunya podrà incorporar-se com a membre associat de
la UNESCO.
43. Catalunya podrà obrir oficines a l’exterior.
44. Es consolida la presència de Catalunya a la Unió Europea. La Generalitat
participarà en les delegacions espanyoles davant de la UE que tractin els afers
de la competència legislativa de Catalunya. Quan es tracti de competències
exclusives, la Generalitat podrà exercir la representació i la presidència
d’aquests òrgans.
45. La Generalitat podrà subscriure acords amb l’exterior per promoure els interessos derivats de les
pròpies competències de la Generalitat.
46. La Generalitat podrà participar en els organismes internacionals.
47. Per primer cop es reconeix que Catalunya és una nació.
48. Per primer cop es reconeixen els drets històrics de Catalunya com a fonament del nostre autogovern.
49. Es reconeixen els símbols
nacionals de Catalunya.
50. Es reconeix de forma clara la singularitat de la Val d’Aran. Les seves institucions
queden recollides.
51. Es recull que Barcelona
és la capital de Catalunya.
52. La Generalitat queda reconeguda com a administració única a Catalunya.
53. Es consolida un model
territorial propi. Desapareixen les
diputacions. Els consells de vegueria les substitueixen.
54. Es reconeix la vegueria
com a ens territorial.
55. Es consagra la comarca
com a ens supramunicipal per a la gestió de competències i serveis locals.
56. Es recullen les competències pròpies dels municipis.
57. Municipis, vegueries i comarques passen a formar part
del sistema institucional de la
Generalitat.
58. La llei electoral
haurà de ser aprovada per dues terceres parts dels diputats del Parlament.
59. El Síndic de
Greuges tindrà competència exclusiva sobre l’administració de la
Generalitat i els organismes que depenen d’ella.
60. Es dóna la capacitat al Govern de la Generalitat per
aprovar Decrets Llei.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!