En Bustamante comença a cantar amb la primera claror del dia. Sent la imperiosa necessitat de despertar tota bèstia vivent. Torno a adormir-me un parell d’horetes. Continua insistint. Ara em sembla que respon el ruc i, instants després, els gossos dels “cosins”. Sento la botzina de la fugoneta del pa que va cap avall. Avui hauré d’anar-lo a comprar a Ibarrangelu. Finalment obro un ull i després l’altre (o això em sembla). Sento les campanes de l’església. Ja m’he descomptat! Inspecciono el mòbil. Potser sí que ja toca llevar-se, però s’hi està tan bé!
Dutxa, esmorzar i, tal compreveia, a comprar. Si no fos per la mandra hi aniria a peu, però agafo el cotxe. I mira que està núvol i no passaria calor, però…
No sé per què, però em sembla que el dia no serà gaire diferent del d’ahir: cerveses i xerrades, descans, lectura i poca cosa més, a banda de patir la mala connexió a Internet.
Carregar piles amb poca intensitat té aquestes coses: fins i tot escriure costa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!