Llengua i cultura
Ahir va tocar acte sobre llengua i cultura. Vam ser al bar del C3B una cinquantena de persones, entre les quals en Joan Font (Comediants), en Jordi Sánchez (politòleg, exportaveu de la Crida), en Biel Duran (actor) i l’Eva Marín (artista), amb en Joan Saura i en Jordi Miralles.
La veritat és que, si et llegeixes l’Estatut, hi ha molts articles dedicats a la llengua nacional. Molts bocins d’Estatut que la deixen molt millor que ara: l’esment en l’art. 5, pel que fa a drets històrics; l’art. 6, sobre llengua pròpia i llengües oficials que equipara jurídicament català i espanyol, que situa la nostra llengua la de d’ús normal i preferent en les administracions i en l’ensenyament; que fixa que la Generalitat i l’Estat han de fer les accions necessàries per al reconeixement del català a la UE i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic; que estableix que la Generalitat ha de promoure la cooperació i la comunicació amb la resta dels PPCC… I això només en el preàmbul, perquè el Títol de drets i deures té tot un capítol (6 llargs articles!) dedicat a drets i deures lingüístics. I, encara, trobem més teca en el Títol III (del poder judicial a Catalunya) i en el IV (de les comptències).
A mi em sembla que, en aquest camp, avancem. Però és que, a més, blindem (perquè una llei orgànica no pot modificar-se per la cara) tot aquest contingut, que inclou, per exemple, el sistema d’immersió lingüística que el neolerrouxisme pretén liquidar.
Avui, poliesportiu
Aquest vespre ha tocat acte central de campanya al poliesportiu de l’Illa, al barri de les Corts. Érem força gent i els intervinents han fet bé la feina i no s’han allargat innecessàriament. Missatges de campanya, repartiment de temes i una cosa clara: el "sí" ens permet avançar des d’un punt de vista nacional i de progrés; el "no", sigui quina sigui la motivació, ens deixa on som. Em sembla important remarcar-ho perquè probablement serà difícil trobar una conjuntura com aquesta en els propers anys.
Des d’una postura sobiranista com la meva, se’m fa difícil argumentar el "no" a això que discutim: un Estatut que millora substancialment el que tenim. No estem davant un referèndum per la independència (ja m’agradaria!) ni sobre cap altra fórmula. Hem de votar una llei orgànica de l’Estat espanyol que ha estat negociada a partir d’una proposta del Parlament de Catalunya. I res més, ni res menys.
L’Estatut del 30 de setembre no existeix ni ha existit mai, si no és com a base de negociació amb el poder espanyol. I la nostra classe política hauria de demanar disculpes a la ciutadania (i posar-se a reflexionar seriosament) per haver fet creure a la gent que el text del 30S era una altra cosa!
Iberia
Iberia va entrar en campanya l’altre dia. Després de les reunions a Madrid i a Barcelona sembla clar que, a banda de treure més beneficis, no ha canviat de postura ni d’objectiu: convertir l’aeroport de Barcelona en un aeroport de segona. Fer-li perdre atractiu de cara als clients amb poder adquisitiu (directius, congressistes, homes de negocis, etc.). Carregar-se l’aeroport que dóna més beneficis de l’Estat.
Contra els que puguin veure el cas com un motiu més per votar "no", confio que la proposició aprovada al Congrés, subsegüent al debate sobre el estado de (su) nación porti, d’acord amb l’Estatut, un canvi substancial en aquest camp: el traspàs de ports i aeroports.
I per avui ja n’hi ha prou, que és tard i demà s’ha d’anar a pencar.