Quant a les relacions amb l’Estat,
es reconeix la necessitat de combinar els instruments de relació bilaterals i
multilaterals. A més de preveure aquests espais de relació, el nou Estatut
també incorpora (art. 180 i 182) espais de presència de
Catalunya en institucions i participació
en els processos de designació de membres d’organismes estatals (TC, CGPJ) i
designa representants en altres
(Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Tribunal de Comptes,
Consell Econòmic i Social …).
El nou Estatut també preveu, expressament,
la possibilitat d’establir convenis i acords de col·laboració amb altres
comunitats autònomes sobre afers d’interès compartit.
En l’àmbit europeu, el nou
Estatut estableix que la Generalitat
ha de participar en els afers relacionats amb la Unió
Europea que afectin les competències o els interessos de
Catalunya.
Finalment, el nou Estatut
reconeix la capacitat d’acció exterior de la Generalitat, pràcticament absent
en l’Estatut de 1979. Aquest reconeixement permet a Catalunya estar present
i tenir veu en institucions internacionals (com ara la UNESCO), obrir delegacions en
l’exterior, incorporar-se a tractats o convenis internacionals, o treballar per
la seva projecció internacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.