El Títol I és una de les novetats
més importants del nou Estatut. Una de les aportacions ecosocialistes, que no
existiria sense ICV, que ha rebut crítiques del PP per massa d’esquerres
|
Capítol · Drets de les persones · Drets en l’àmbit de les famílies · Drets dels menors · Drets de les persones grans · Drets de les dones · Dret a viure amb dignitat el procés de la · Drets i deures en l’àmbit de l’educació · Drets i deures en l’àmbit cultural · Drets en l’àmbit de la salut · Drets en l’àmbit dels serveis socials · Drets en l’àmbit laboral · Drets en l’àmbit de l’habitatge · Drets i deures en relació al medi ambient · Drets dels consumidors i usuaris
Capítol · Dret de participació · Drets d’accés als serveis públics i a una Administració · Dret a la protecció de les dades personals
Capítol · Drets i deures de coneixement i ús de les · Drets lingüístics davant les administracions les · Drets lingüístics dels consumidors i usuaris · Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament · Drets amb relació a l’aranès
Capítol
Capítol · Protecció de les persones i de les famílies · Perspectiva de gènere · Cohesió i benestar socials · Foment de la participació · Educació, · Àmbit sòcio-econòmic · Medi ambient, desenvolupament sostenible i · Habitatge · Mobilitat i seguretat viària · Protecció dels consumidors i usuaris · Foment i difusió del català · Cooperació al foment de la pau i cooperació desenvolupament · Mitjans de comunicació social · Accés a les tecnologies de la informació i de comunicació · Memòria històrica
|
i intervencionista, o de la jerarquia de l’Església per defensar la mort digna,
i que ha volgut ser eliminat per CiU.
El capítol de drets i deures
desperta el temor dels sectors més reaccionaris, conscients de la
transcendència d’uns drets que seran exigibles davant dels tribunals, protegits
pel Síndic de Greuges i pel Consell de Garanties Estatutàries, que han de
vetllar perquè siguin respectats per les lleis del Parlament.
Són drets per millorar la vida
quotidiana de la gent, de manera que la Generalitat haurà de treballar
sota nous principis rectors, com la sostenibilitat, la pau o la memòria
històrica. A més, s’incorporen a l’Estatut la perspectiva de gènere i mecanismes
de participació ciutadana.
Si l’Estatut del 79 va ser el de la recuperació de les
institucions democràtiques, el de 2006 s’ocupa de la gent. Per primera
vegada parla d’infants, de joves, de gent gran, de dones, de treballadors i
treballadores, de persones en situació de pobresa,
de persones amb disminució. Per a ells i elles, l’Estatut estableix drets i
principis rectors en funció de les seves condicions específiques. S’estableix un
marc català de relacions laborals i drets específics per als treballadors i les
treballadores, i noves competències per fer la Generalitat més propera i eficaç
en matèria de treball i relacions laborals.Amb la
incorporació d’aquest títol I en el nou Estatut, Catalunya posa les bases d’un
model de societat que està per sobre dels governs i les majories parlamentàries
conjunturals. Amb el nou Estatut, Catalunya impulsa i protegeix un model
socialment avançat.
Per exemple, en els àmbits civil i social destaquen el
dret de les dones a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els
homes en tots els àmbits públics i privats; el dret a viure amb dignitat el
procés de la pròpia mort; el dret i el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural; el dret a accedir en
condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris; el dret a viure en un
medi ambient equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut o el dret d’accedir en condicions d’igualtat a la
xarxa de serveis socials.
En els àmbits polític i administratiu representa una novetat significativa el dret a participar, directament o per mitjà
d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament i
el dret a promoure la convocatòria de consultes populars.
Respecte als drets lingüístics es consagra el dret d’opció
lingüística davant de les administracions públiques i les institucions
estatals; el dret dels consumidors i usuaris a ser atesos en la llengua oficial
que s’esculli; els drets amb relació a l’aranès; o els drets i deures en l’àmbit de l’ensenyament.
El títol I preveu, entre molts d’altres, principis rectors com ara la millora de la qualitat de vida de les
persones, la protecció dels infants, la promoció de l’emancipació dels joves,
la protecció jurídica de les persones amb discapacitats, la igualtat de les
diferents unions estables de parella amb independència de l’orientació sexual
de llurs membres, la cohesió social, l’acollida de les persones
immigrades, la participació social en les polítiques públiques, l’accés a
l’habitatge, la recuperació de la memòria històrica, la promoció de la cultura
de la pau, la cooperació al desenvolupament, o la millora de la mobilitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin mal de peus.
Ja sé que a ICV us ho heu passat de conya marinera redactant tota aquesta fantasmada de "drets i deures" inexistents. Així l’estatutet sembla una constitució, i fa més maco. Però que ningú no s’enganyi : tots aquests hipotètics drets només són indicatius per als poders públics. Cap d’ells no pot ser d’aplicació directa. Per això, tenen tanta utilitat com els bitllets del Monopoly.
A veure, sincerament : ¿ algú creu que poden haver drets i deures diferents dels establerts per la Constitució espanyola ? ¿ Algú creu que cap dels drets fonamentals (aquells que es regulen per llei orgànica estatal) pot ser regulat de manera diferent a nivell "autonòmic" ? És impossible. Seria inconstitucional, i això ho sap tothom, per això el PSOE ha deixat colar tots aquests drets. Saben que són inaplicables a la pràctica, excepte perquè poden servir per orientar o inspirar lleis "autonòmiques". I prou.
Mateix comentari amb els deures : només són indicatius. Bones intencions. Per cert, quins nous deures hi ha ?, perquè, en realitat, no n’he vist ni un…. (excepte el tema de la llengua).