Abans deia que volia anar parlant dels diferennts títols de la proposta d’Estaut. Deixeu-me, però, que comenci recapitulant el procés, que encara hi ha dies fins al 18J.
Després de mesos de negociació,
els dies 18 i 19 de gener, al Congrés de
Diputats, delegacions del PSOE, PSC, CiU, ERC i ICV-EA arriben a un acord
general sobre l’Estatut: s’han negociat les esmenes i els textos alternatius
del PSOE i el dia 19 es fa públic que hi ha acord en tots els articles de tots
els títols de l’Estatut (Preliminar, Drets, Institucions, Poder Judicial,
Competències, Relacions Institucionals, Finançament i Reforma de l’Estatut).
Tots els grups, ERC inclòs, fan
públic en roda de premsa l’acord i assenyalen que resten dos aspectes per
acordar: la definició de Catalunya com a nació i algunes concrecions de
finançament. Per tant, ERC el dijous 19 de gener va donar per pactat tot l’Estatut
excepte aquests dos punts (veure declaracions de Puigcercós als diaris del dia
20).
Dos dies després, el dissabte 21
de gener , Zapatero i Mas es reuneixen a la Moncloa i pacten la definició de
nació al Preàmbul i els serrells que restaven
de finançament.
La nit del 21, Zapatero telefona a Joan Saura i li explica els acords, i el diumenge 22, després
d’analitzar les dues propostes escrites i tenint present l’acord existent en tota la resta,
fa públic que ICV-EA accepta els continguts totals del pacte.
És radicalment fals, doncs, tal
com afirma ERC, que ICV hagués acceptat “sense llegir-lo” l’acord Zapatero-Mas.
L’acceptem perquè el llegim i el que llegim és coherent amb el que nosaltres
defensàvem (una altra cosa és que no ho haguem sabut explicar quan tocava).
A més, hauríem de recordar que en
les converses entre Maragall i els líders polítics (Carod inclòs) ja s’havia
plantejat la possibilitat de portar la definició de nació al Preàmbul i que
dirigents d’ERC, com Joan Puigcercós, havien realitzat declaracions acceptant
solucions amb menys contingut polític, com ara “entitat nacional” o “comunitat
nacional” (declaracions revista Tiempo).
Mas necessitava la foto per fer
oblidar els anys en què CiU s’havia oposat a reformar l’Estatut perquè el PP l’hi
exigia com a condició per mantenir-los en el Govern. També l’exigia (la foto) perquè
l’Estatut ha arribat quan hi ha hagut una majoria i un Govern catalanista i
d’esquerres, i no durant els 23 anys de govern
convergent.
A Zapatero ja li anava bé
trencar amb la imatge de “presoner
d’ERC” que impulsava el PP i presentar-se amb
un Estatut que no té el suport ni del PP ni d’ERC. I tot i que ICV va trobar injusta i
injustificada la trobada, va posar per davant l’anàlisi dels continguts.
La nostra resposta no podia estar condicionada
per la gelosia davant una fotografia.
(continuaré)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
CONVERGENT
La direcció d’Esquerra va anar a obtenir un estatut acceptable, però l’han esbiaxat tant i l’han tengut que comprimir tant, que les bases han dit NO.
Que no és poden baixar tants els pantalons fins la vergonya.
I la mateixa direcció a fet el possible fins el final, però ho ha tingut que reconèixer.
ERC no era un bona al.liat ha a l’Estat espanyol electoralment parlant per al PSOE i van triar CIU, a canvi de un pacte més favorable pea a CIU amb la Generalitat.
Tan sols un aclariment. És cert que durant el mandat del PP (arribat al Govern democràticament, per cert noi, no es pot ser demòcrata tan sols de 6 a 7), CIU no va plantejar-se la reforma de l’Estatut, no valia la pena perdre el temps doncs ja sabem com s’hauria acabat. En canvi, sobre els famosos "23 anys", desconec la teva edat, però et recordo que els socialistes, imprescindibles per arribar als 90 diputats per endagar la reforma, mai varen voler donar aquest trumfo a CIU, per dues raons: la primera, per estratègia política (hagués enfortir CIU encara més) però, sobre tot, per convicció ideològica. Deia que desconec la teva edat perquè potser no ets conscient de qui és el corpus clàssic del socialisme català, ara mal dissimulat. Heus ací un breu resum:
.- Catalunya no és una nació. Això de les nacions (menys l’espanyola, clar) són "medievalismes" i "romanticismes".
.- La Generalitat no pateix d’insuficiència financera sinó d’un problema de "gestió" que quan arribarem nosaltres això es resoldrà amb la vareta màgica amb la que neix tot socialista. Reclamar a les Espanyes una distribució equitativa de la despesa pública és ser "insolidari".
.- La reforma estatutària forma part de les cabòries identitàries del ‘nacionalisme conservador’ i res té a veure amb "els problemes reals de la gent". A la gent li preocupa l’atur, el terrorisme, la seguretat, bla, bla, bla.
Ni catalanisme, ni esquerres, ni punyetes. No varem tenir reforma estatutària perquè els sociates no ceuen en el país. Això de Catalunya, per a ells, és un peó més en l’escac de La Moncloa. I vosaltres sou un útil escuder.