Ser
independentista a ICV –i, abans, al PSUC- no ha estat mai fàcil. Recordo que
quan vaig entrar al Partit, el 1975 o 76, els companys em feien sentir una mica
“bitxo rar” quan em confesava “de la ceba”, explorava els austromarxistes i les
teoritzacions de Stalin sobre la matèria o defensava la República (espanyola)
federal, com a primer pas per a l’alliberament nacional, inseparable de
l’alliberament de classe. Tan estrany devia ser que sempre hi havia qui em
preguntava per què no era al PSAN.
Ja
fa un cert temps que em sembla veure símptomes que els autoanomenats
federalistes comencen a viure amb incomoditat el debat polític sobre
l’articulació de Catalunya amb Espanya. I no els envejo, perquè sé el pa que
s’hi dóna. Perquè, si no m’equivoco, comencen a sentir-se estranys, assenyalats
amb el dit, cada cop més minoritaris, minoritzats(?). I dic sentir-se perquè,
que jo sàpiga, no s’ha demostrat que ho siguin, de minoritaris o estranys.
Continua
En
tot cas, una certa por a les consultes (expressada per la via de
la
ridiculització o del refús), la voluntat de refugiar-se en una pregunta
amb
triple resposta, l’agitació com a fantasma de la cohesió social, la
retòrica de
la inclusió (que pot suposar exclusió d’uns altres), són símptomes que
el
federalisme clàssic (de Catalunya per construir Espanya) comença a
perdre
suports importants o, dit amb altres paraules, que disminueix la massa
crítica
de federalistes que mirin a ponent mentre augmenta la dels que miren cap
al
nord.
Això
passa en el conjunt de la societat i es fa més visible en la mesura que
augmenta el sobiranisme o l’independentisme entre professionals i intel·lectuals
que abans eren majoritàriament federalistes clàssics; en la mesura que l’independentisme
està guanyant la batalla de l’hegemonia cultural.
ICV,
una formació que es reclama federalista, es veu també sotmesa al mateix procés
de canvi. I no podia ser d’una altra manera, en la mesura que les persones que
hi som no sorgim del buit sinó d’aquesta mateixa societat catalana heterogènia
i en procés de canvi. La novetat és, però, la sensació -que esmentava abans-
que tenen aquelles persones que es consideren majoritàries a ICV però que ja
s’han vist obligades a pactar un full de ruta que situa l’organització
en una lògica més confederal que no pas federal. I que tendeix a mirar cada cop
més cap a Europa que cap a Espanya. En lloc d’encabir-nos en una Espanya
federal-en-una- Europa federal, encabim-nos directament en una Europa federal.
I
no és que els independentistes d’ICV ens haguem fet més forçuts (tot i que sí
que som més), sinó que les circumstàncies han canviat. I si la situació és
diferent, les respostes tampoc poden ser les mateixes, per molt que semblin
bones.
Hi
ha hagut el llarg procés estatutari i la STC. Una quinzena de lleis catalanes
esperen sentència del constitucional. Pel que fa al model d’organització
territorial de l’Estat, “Madrit” ha optat –sembla que definitivament-
per la involució, el dèficit fiscal augmenta acompanyat de l’eixamplament de la
diferència del cost de la vida a Catalunya respecte a Espanya, les agressions a
la llengua i la falta de respecte en general als catalans i les catalanes són
cada cop més habituals… la desconnexió és cada cop més gran i no hi ha motius
per pensar que vulguin posar-hi remei.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… al cent per cent les teves reflexions, entre les quals destaco- perquè també ho he viscut- la condescendècia amb què alguns companys ens miraven quan fèiem afirmacions més contundents que les habituals en relació a la qüestió nacional. I això que en el meu cas, el fet de fer-me independentista no va més enllà dels últims quatre o cinc anys, on ja queda clar quins són els límits. Vull dir, que fa deu o vint anys les meves opinions no eren tan contundents com les d’avui i ja em titllaven de “petit burgès” o menystenien la importància del tema nacional i el situaven en un lloc secundari.
ICV està en una altra rampa de sortida, ara. És cert, i gent com tu hi feu una bona feina. Però encara queda un discurs “federalista” que cada cop que el sento em grinyola per tot arreu perquè no està actualitzat. És com antic i sobretot crec que és poruc.
… al cent per cent les teves reflexions, entre les quals destaco-
perquè també ho he viscut- la condescendècia amb què alguns companys
ens miraven quan fèiem afirmacions més contundents que les habituals en
relació a la qüestió nacional. I això que en el meu cas, el fet de
fer-me independentista no va més enllà dels últims quatre o cinc anys,
on ja queda clar quins són els límits. Vull dir, que fa deu o vint anys
les meves opinions no eren tan contundents com les d’avui i ja em
titllaven de “petit burgès” omenystenien la importància del tema nacional i el situaven en un lloc secundari.
ICV està en una altra rampa de sortida, ara. És cert, i gent com tu hi
feu una bona feina. Però encara queda un discurs “federalista” que cada
cop que el sento em grinyola per tot arreu perquè no està actualitzat.
És com antic i sobretot crec que és poruc.
Jo, que no vinc de la mateixa tradició que tu -jo sí que vinc del PSAN- he passat pacientment per aquesta fase federalista d’IC i ara d’ICV, esforçant-me a convènce’m- que la federació, si no equivalia a l’alliberament nacional, almenys podia ser un pas que ens hi acostès…
De la sentència del TC ençà però, des que queda clar que l’Estat espanyol ens barra el pas a un Estatut només un xic federalitzant, qualsevol camí per aquesta Espanya s’evidencia estèril i paralitzant. I l’única opció federalista que ens apareix en tot o en part com alliberadora és la que ens situa directament al si d’una Europa… que no és federal. I doncs amb els previsibles impedimets que ens hi posaria una unió dels estats, que no dels pobles i sotmesa als dictats dels mercats. És a dir que, en el millor dels casos -que ens en sortim i que hi siguem admesos- haurem de reprendre en aquell nou marc -això sí, amb veu pròpia i amb la lliure disposició del propi teixit productiu- el mateix combat per un model de societat orientat per l’ètica, la solidaritat i la sostenibilitat.
Mentrestant, la proposta d’una reforma federal plurinacional de la Constitució espanyola, tal com la preveu l’actual full de ruta d’ICV, tan sols apareix com un tràmit obligat per la voluntat d’acomplir amb l’actual legalitat de l’Estat. És a dir… d’ajornar un xic més un trencament cada cop més inevitable. Un ajornament que cal aprofitar per anar convencent dins del país els encara no convençuts de la necessària emancipació, per anar garantint la cohessió al si d’una societat catalana cada cop més plural.
For the reason that the following, Surprisingly lots of individuals understood a chance, people amenable gucci outlet online website so that you can profit gucci for men gucci great Canvas Recreational boots and shoes. The amount is rather low-priced out of gucci uk. Its search benefits compact sales nonetheless easy turnover and has now lots of true purchasers Additionally profit gucci borse for yourself!
Thanks for taking the time to discuss this. Your post that is very useful and can be discussed here more with all commenter and Author.
Side effects of cymbalta
Very well written post. It will be useful to anyone who usess it, as well as myself. Keep up the good work – for sure i will check out more posts.
health benefits of pomegranates
I have read the above post. This is very helpful pos for me. Thanks for sharing.
Peanut Butter
Every one knows that modern life is expensive, but some people require cash for various stuff and not every man gets enough cash. Hence to receive quick credit loans or just car loan will be a right solution.
Excellent post. I want to thank you for this informative read, I really appreciate sharing this great post.small led signs