El bloc d'Enric de Vilalta Pach
El bloc d'EdV
Crisi de confiança
produeixi un cessament per quotes. No hi ha hagut cap raó política que
justifiqui el cessament d’en Milà. Continuem apostant pel manteniment del tripartit. Ara no era el moment i, per descomptat, aquest no era el procediment. Com
ha dit en Saura, hi ha un abans i un després en les relacions polítiques entre
Maragall i ICV.
Dilluns 24 d’abril vaig assistir al Consell Nacional
extraordinari d’ICV sobre la crisi de govern. No cal dir que m’afegeixo als
elogis i suports que en Salvador Milà hi va rebre. Però dit això, no puc deixar
de dir que em van deixar al·lucinat els detalls de la crisi -pel moment, la
forma i el fons-, l’estatura política del president de la Generalitat i, també,
la confusió d’alguns companys i companyes a l’hora d’analitzar la part que ens
ha tocat i treure’n conclusions.
més destacades del govern. Que, tant per la matèria com per la rigorositat amb
què ha intentat aplicar el Pacte del Tinell, els que a ICV en diem “els
poderosos” han exercit moltíssimes i fortíssimes pressions, amb l’ajut entusiasta
de determinats consellers del mateix Govern. Que ha rebut crítiques de sectors
ecologistes que el consideraven massa tou. Però em sembla que no podem
confondre els termes i fer valoracions morals d’una crisi de govern perquè la
vida política no és ben bé això. És cert que afecta les persones (i, en aquest
sentit, el que ha passat és injust) però també ho és que en Milà i el
seu equip han fet la política d’ICV que s’emmarca en el Pacte del Tinell. Com
la farà en Cesc Baltasar (a qui felicito i encoratjo).
Un cop acceptada la crisi (per nassos i per responsabilitat), hem de convenir que en Milà ha saltat
per quota perquè així ho ha decidit en Maragall, que s’ha muntat una
remodelació -al marge dels partits i enfrontant-se als partits- buscant
reforçar-se i refermar la seva autoritat, de la qual ha sortit evidenciant la seva
feblesa.
fred (per molt que tinguem el cor calent), si no volem cometre errors. Maragall ha
perdut. ICV no ha pedut perquè MAiH continua íntegre com a departament, administrat per nosaltres i, per tant, fent les mateixes polítiques i aguantant les mateixes pressions.
Estic convençut que des de l’oposició no es poden
implementar polítiques transformadores i progressistes. Estic convençut que és
bo per al país que ICV sigui al govern, perquè aspirem a fer-lo millor per a
nosaltres i per a les generacions futures, i perquè sense nosaltres res no
seria igual i tot seria diferent. Si la nostra aposta estratègica és la d’un
govern d’esquerres, què hem de fer? Hi ha alternativa? A mi em sembla que no, i que ara toca continuar, amb més força encara, i començar a preparar el futur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!