He volgut deixar passar uns dies des de la votació al Congrés del projecte d’Estatut abans de dir-ne algua cosa. A veure si ara me’n surto.
1. No es pot negar que el que es va votar al Congrés és millor que el del 79. Tampoc que és pitjor que el que va sortir del Parlament. I tampoc que tothom sabia que hi havia d’haver una negociació que el devaluaria.
2. És evident que la negociació quadripartit-PSOE hauria donat resultats millors que la que ha donat la negociació per separat. I aquí, només ICV i, en menor mesura, ERC, van apostar per mantenir la unitat d’acció, que hauria reflectit fidelment la postura del Parlament de Catalunya com a tal, més enllà dels partits. Els espanyols han pogut jugar amb més aventatge.
3. La il·lusió que va generar l’acte de sobirania del 30S s’ha anat convertint en desencís i cabreig per com s’ha dut a terme la negociació i per la incapacitat per explicar "quès" i "perquès". Poca alegria s’ha vist en la gent després de la votació en el Congrés. Serà difícil aconseguir un canvi anímic i de percepció de molta gent, i més quan ERC encara alimenta aquesta visió de les coses, amb una raó només anclada en el text del 30S. Serà molt difícil de superar la sensació de "per a això no calia tant d’esforç, ni aguantar tants insults".
4. Hi ha qui diu que amb aquest Estatut es comencen a canviar les coses. Que és una primera passa cap a l’estat federal. Jo, modestament, no ho sé (si no és que he de fer cas a la dreta espanyola, que no és el cas). El que sí que em sembla evident és que els espanyols han perdut una oportunitat d’or per fer que molta més gent se sentís més còmoda en aquest Estat. Una ocasió d’or per millorar el disseny del seu Estat des del punt de vista del reconeixement de la plurinacionalitat. I això farà que, més aviat que tard, és tornin a plantejar els aspectes del text del 30S que el Congrés ha amagat. I més encara.
5. En tot cas, des d’un punt de vista nacional, em sembla difícil pontificar contra aquest estatut (posats que el que es discuteix és això i no una altra cosa) comparant-lo amb el que tenim. No és tot el que volíem. És més del que volien. Si del Senat en surt res millor, fantàstic. Però sigui com sigui, fem-lo servir i anem a per més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!