Els immigrants són els responsables de la mala salut del català. I el president Montilla n’és el paradigma. Aquesta sembla que sigui la tesi dels Puig i els Pujol que corren pel pais i que no deu haver fet cap gràcia a molts convergents fills de la immigració espanyola.
El català del president de la Generalitat és molt millor que el que tenia quan el vaig conèixer com a alcalde de Cornellà. I, és cert, no és un bon català, encara.
Però el que és realment important és que, bé o malament, parli català qui el sap i qui l’està aprenent, perquè només així es millora personalment i col·lectivament. I només així augmenta la massa crítica de parlants del català.
Si no, quin missatge estem adreçant als milers de persones que l’estan aprenent o que formen part del Voluntariat per la llengua?
Quasi més greu em va semblar que en Puig presumís de tenir amics castellanoparlants amb qui parlava en espanyol. Molt pedagògic i molt coherent! Potser que si els preocupa tant, en lloc de parlar sobre la llengua, hi enraonin amb tothom i arreu. Perquè si tots els catalans i catalanes que tenen com a llengua familiar la catalana ho fessin (sempre i arreu), l’efecte multiplicador faria la resta, tal com passa amb qualsevol llengua normalitzada en el seu territori.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!