I Ara les meues mans vençudes es recolzen sobre la meua ànima que com una serp assetjada lluita per fer-se fonedissa en la soca d’una olivera. II El meu ramat de cabres em salva d’una trista immensitat d’ombres. I no em manca res. III Aquest hivern de sequera em du a imaginar com seria viure
El déu del temps em cerca, però és cec i no em pot veure. El déu del temps no sap de lletra i viatja sol per l’univers. Coneix els tarambanes que a cada planeta el droguen amb marihuana i s’adorm allà on li abelleix. De gravetat en gravetat, fa tombs, s’enamora i es perd.
I Una inquietant vesprada d’un sec hivern de blau al cel i silencis que anuncien canvis, han obert de nou la drecera que em portarà a un nou temps. Un nou temps m’espera a quatre bancals d’ací on soc. Quatre bancals de margallons per a les cabres, quatre bancals de llentiscles, quatre bancals d’esbarzers. No
‘I he fet un foc d’estelles dins la gola del llop’ Joan Salvat-Papasseit I Massa claror humida en l’únic dia ventós de gener. Plors sedosos, llàgrimes primes, ocultes passions, odis sense via. Rere les cortines, una caixa de records per cada diumenge assolellat. A l’altra banda del pont, un diumenge plujós, opac. II Respiració agitada,
‘Aquí la envidia y mentira me tuvieron encerrado. Dichoso el humilde estado del sabio que se retira y de aqueste mundo malvado, y con pobre mesa y casa en el campo deleitoso con solo Dios se compasa, y a solas su vida pasa ni envidiado ni envidioso.’ Fray Luis de Leon. Al salir de la
De ben segur que visc la vida que anhelava. Ni més, ni menys: Just la vida que anhelava. Solvent i habitant allà on jo sempre havia volgut viure. I pasturant, exercint l’ofici que jo desitjava. I excavant, exercint la meua professió. I tot això, amb ma filla Aran. Què més podria tenir? Ja no anhelo
Avui no hem anat al serdo i tampoc hem quedat per esmorzar als Valentins. Avui m’he llevat tard, a quarts de nou, i he portat lo meu nebot a la guarderia. En Pau va agafant los truquets de viure en societat i ja no fa tant lo salvatge amb los seus companys. Setmanes enrere era
Deixa que la nit acabe i la pell es suavitze i al punt d’emergir els cossos retornen als carrers i es retroben. Va ser un miracle, coincidir la primera volta. No tots los principis son causats pels mateixos factors. Però ara deixa que la nit acabe i tornem agafats de la mà al lloc on
Així que acabem pronte de vacunar serdos a Xert, a Catí, a Alcalà, a les Coves, a Traiguera, a Sant Mateu, a Tírig, a la Jana, allí on siga del Maestrat, si l’hora és bona de tornada als respectius corrals fem parada i fonda al d’Àngel, als Valentins, callos i pa per a sucar el
Ahir vaig escriure que coneixia totes les cabres del meu ramat, la qual cosa és certa. Les cabres, per la seua banda, també coneixen los verals de la pastura i coneixen les marrades que travessarem fins a plantar-nos. Entre elles, les cabres també es coneixen i n’hi ha que mai se m’aproparan i d’altres que
I Estic malalt i ara més que ahir sento que la malaltia m’obliga a replantejar-me la vida. No és que ahir no en fos conscient, sinó que fins ara he intentat viure com si no pogués condicionar-me. Jo, a la meua manera. I ara sóc conscient que han de canviar certs actituds en benefici dels
I A mi lo que m’agrada és sentir-me trist. Per això m’agrada que plogue i m’agraden los dies opacs i coberts de núvols. I m’agrada pensar, per exemple, que demà, quan estiga al firat de Sant Rafel i potser després al de Godall, al migdia cauran quatre gotes, per ventura. Per mi la tristesa és