Esta nit, riu amunt, los ulls de la serp han teixit de mar lo bosc. Ara només falta la invasió extraterrestre i el disco de Camela, que acabe de passar tot. Quan van obrir la tomba de Tutancamón tot van ser fàbules i plagues. Ramonet, si vas a l’hort… Quan va morir Franco, pep!
Com tots los dimarts, després de ballar, la meua jove i jo, son pare, anem a la biblioteca de Vinaròs. Jo sospito que d’ençà que vam abandonar Tarragona, no hi ha hagut setmana que no haguem trepitjat la biblioteca. I ara em pena que Ramon, lo conserge, s’haigue jubilat. Malgrat la seua dèria per les
És possible que la vida no s’apague després de la mort, de qualsevol mort física. És possible que tots los organismes tinguen consciència. És possible que arribe el temps de la nostra extinció. Totes estes possiblitats no contradiuen l’existència del Déu cristià.
I Sovint quan sentim el dolor aliè mos adonem de la nostra fragilitat i si muntem al primer pis de les nostres emocions trobem a faltar els dies feliços i potser les lletres dels poemes escrits per fer-se entendre. Sense ser-ne gaire conscients, la nostra ànima es cristalitza i el nostre cor s’encongeix perquè se’ns
Massa tard per començar a llegir. Per què he obert l’armari dels llibres que es van salvar de l’aiguat de la catàstrofe?
I És segur que tornarà el setembre i estovarem la terra per sembrar. Sembrarem de bell nou a l’octubre o de bell nou sembrarem al novembre, amb les clarors dels nous dies, verdes al matí i roges al capvespre, dibuixant paradisos impossibles sota un cel de cristalls de quars. La ferum del corral mos entendrirà,
I Déu estava en los seus dies de pena i després ho estava en los seus dies alegres. Un dia vaig dir-li una obvietat. Vaig dir-li: ‘Tot passa’. Perquè tot passa, tot muda, tot canvia vulgues que no. Jo he passat de la pobresa a la riquesa. Però jo sé que he de morir pobre.