Cartes a un amic
7 de juliol de 2022
0 comentaris
Cartes a un amic. Los capvespres estiuencs. Grunetes volant.
Cartes a un amic. Los capvespres estiuencs. Grunetes volant.
‘Moltes vegades en els combats és evident que hom evitaria la mort si llencés les armes i demanés gràcia als enemics; i en tots els perills hi ha moltes maneres de fugir de la mort, si hom està decidit a fer-ho i a dir-ho tot. Però no és evitar la mort el que és difícil,
Si pot ser, que no canvie res davant dels meus ulls i que l’amor que em tinc un dia quede colgat d’arena fina i un altre dia la pluja em torne a la vida, quan torne la pluja estiuenca i jo torne a la vida conscient.
Des del meu humil i desorientat punt de vista (tot i que massa sovint em balla pel cap el ‘què fer’) penso que el primer que cal és una cimera de país on tota la patum d’organitzacions i partits netament separatistes debatin obertament a la ciutadania sobre la conjuntura actual i d’on surtin propostes que
Que la nit es llence a nedar o l’alba retorne massa pronte per ser viscuda entre abraços. Que jo no tingue mai raó i la gent em tinga per foll. Que l’aiguatge em faça mut, però que la felicitat m’aculle com l’avar acull la tristesa per error. I a la fi dels meus dies tinga
‘El diumenge, ens vam reunir per a la fracció del pa, és a dir, a l’Eucaristia. Pau parlava a la comunitat. Com havia d’anar-se’n a l’endemà, va allargar la conversa fins a mitjanit. Hi havia moltes lluminàries a la sala de dalt on ens trobàvem reunits. Un vailet que es deia Èutic, seia a la
Esta tarda he portat la Lila a Les Cases per voluntat de ma filla Aran. La tia Lila passarà este estiu a casa i que siga lo que Déu vulga. Hem sortit a passejar i hem fet un una aigua i una canya al Castor, on mos hem trobat a Sisco i Nando i Jan,
Les tardes d’agost. Les lectures més llargues. La fi de l’estiu.
Camins retrobats. L’horitzó de la platja. Sense aire als pulmons.
Lo món és més gran que estes quatre parets i un mar al fons rere la finestra, més gran que les riqueses que pugues heretar i més gran del que et puguen fer sentir les persones que et somriuen a les xarxes socials. És més gran que les enveges que un dia vas sentir i
I El migdia és un oceà, però avui he somniat un cel verd que no em deixava vore lo carrer Major de Les Cases, ni la mar del moll, ni les barques. I ha estat un somni dolç fins que un jove pastor em parlava tant fluixet que no podia escoltar què deia. Oh, l’abraç
El migdia és un oceà, però avui he somniat un cel verd que no em deixava vore lo carrer Major de Les Cases, ni la mar del moll, ni les barques. I ha estat un somni dolç fins que un jove pastor em parlava tant fluixet que no podia escoltar què deia. Oh, l’abraç que