La col•lecció de Textos filosòfics de l’editorial Laia va publicar el 1983 l’Assaig sobre el govern civil precedit per la Carta sobra la tolerància, de John Locke (1632-1704). Es tracta d’una edició a cura de Josep Ramoneda. Aquesta lectura aporta un seguit de conceptes sobre la societat moderna. Locke va ser un filòsof de l’Humanisme,
Les converses m’agraden, em distreuen, si em provoquen. És a dir, no tinc cap mena d’aversió per les converses insulses i avorrides com un dia sense pa. Però les converses animades, les que des de la meua humil intel•ligència considero intel•ligents, no les acabaria mai. Això ho saben els tres amics i conversadors habituals amb
I Quan tot és tant blanc que m’esclata el somriure i la pau se’m torna gatzara, s’obre el cel i la pell se m’eriça. II Tot i perdre avui una altra volta i voler romandre a soles per esperar que arribes i em cobreixis l’esquena amb un pedaç de roba vella, et prometo que et
Aquest migdia los ulls de la guineu teixeixen la neu en l’obaga de la vall i ara que el sol es pon les ànimes s’eleven per sobre dels cossos i tot és nou per natros, tot s’amara de misteri.
El passat dissabte en Joan Roig mos va parlar de l’origen del topònim de la Miliana, que en l’actualitat és una pedania del municipi senienc-ebrenc d’Ulldecona. L’acte es va fer a l’antic molí d’oli, a l’actual Oficina de turisme de la vila. La xerrada, a banda d’amena, va servir per revisitar les fonts notarials dels
Tinc un amic que diu que l’horroritza la idea de conèixer el futur. Jo penso, a diferència d’ell, que no hi ha res predeterminat i que no existeix cap tipus de mitjà per preveure o endevinar amb certesa allò que ens ha d’arribar, a nivell personal o col•lectiu. Si fos així, però, a jo sí
I Sempre surt lo sol quan muntem a la Foradada i sempre arriben primer els gossos que natros. I quan tornem pel Mas de Comú, mos alegra retrobar aquell prat en pendent on mos agrada follar i dormir quan muntem de nit i fem vivac sota un cel coronat d’estrelles. M’agrada que em digues que
Per què parles de la nit quan la tarda es colga, avui que és sant Jaume i el sol s’abandona i es perd i s’anticipa a la pluja? Pels camins que oculten vides, maridatges de vents s’endinsen pels finestrons dels masos amb senyors. Somni de vidre atrapat en un cul d’ampolla, voldria descobrir el teu