I Lo dia abans de muntar a Girona el passo a Barcelona, al barri. I la nit abans acostumo a llogar una pel•lícula d’AppleTV. Per bé que no miro la ‘tele’ i tampoc vaig gaire al cinema, llogo pel•lícules en esta plataforma. Ara acabo de vore ‘Habemus papam’ (2011) i he quedat meravellat a causa
I En acabat lo sopar d’amics a Amposta, un americà i alguns gintònics al Castor. Diràs que dilluns no treballem perquè el jaciment està tot xopat. I tindràs raó. I diràs que hem quedat que demà em picaràs i acabarem passejant pel teu poble, en domenge, allà a Pinell. I caurà la vesprada i m’hauré
L’any 1957 vaig ser descobert a les obres del mercat de la plaça del Fòrum. Amb molta personalitat i una gran qualitat d’execució, la meva troballa va enriquir el discurs sobre l’escultura decorativa de la Tarragona visigòtica. Decorat amb perles i tiges serpentines que donen vida a formes vegetals, em van cisellar observant l’estil més
Un mas amagat. El gat de la contrada. Cau la vesprada.
I I ara? Ara el silenci m’escapça l’orella i això també em fa sentir pres d’una tristesa sobre la qual hi poso terra i la sembro per quan arribe la primavera. No sé quines flors hi neixeran, però jo estic més tranquil així, deixant que les coses vaiguen succeint-se com los núvols enduts pel vent.
Vas alçar-te abans que l’amor convertit en una vall pirinenca s’abraonés sobre les parets que esguardaven només ombres. El teu alè d’home lliure abraçava tota paraula i cada síl·laba d’aquella presó. El silenci, al pic del migdia, esguardava la teua hora, la del coratge embriagat, la de la metralla que fecunda màgics boscatges