Mengeu sà. Menja sà. Esta és la lletania que jo hauria d’aplicar-me i que tant em costa de complir. Menjar sà. No és pas complicat, menjar sà, i si fa un any que no fumo i no tinc ganes de tornar-hi, pla que també podria complir este desig de menjar sà. Perquè ara ja m’hi va la salut, de bon de veres. De veres i de veritat.
Les amistats m’ho diuen: ‘Duardo, menja sà’. Perquè saben que no perdono un esmorzar amb la meua tribu que no siga de forquilla i ganivet. I amunt i crits i jotes i corrandes si la vespra declina. ‘Duardo, cuida’t’. Verdures.
Mai tant, si fa un any vaig guanyar la partida al tabac, prou que la guanyaré a la baldana de ceba i d’arròs i a les costelletes de corder.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!