Les festes, per ma iaia Ramoneta, eren los dies de la cantada d’havaneres i els focs d’artifici. No res més que això.
Avui és lo dia dels focs, lo dia que acaben les festes i ma filla Aran encara no ha decidit si vorem los focs des del terrat o des de la platja.
Quan jo tenia la seua edat, avui era el dia temut de començar a pensar en los deures de les vacances. Mandrós com sóc, prenia el llapis i em mirava el quadern que encara feia aquella olor terrible d’impremta, amb les pàgines encara per descobrir, amb la coberta immaculada.
Aleshores, recordava que tots los estius acaben, però que totes les revetlles de sant Joan retornen. Que tot fa cercles i n’hi ha que haurien de ser més fets a la mida dels estius, de la rutinària vagància, de la gloriosa mandra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!