Plou de nit i sortim a passejar
pels carrers i les places del poble.
El nostre caminar és lent, feixuc,
i en arribar a la platja mos fonem
amb la brisa i les mil estrelletes
que no volen deixar-mos a soles
perquè saben que tot s’acabarà
i tornarem a somriure, lliures,
solitaris, més conscients que l’amor
és tot allò que mos cal per viure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!