Solcades

Eduard Solà Agudo

19 d'octubre de 2018
0 comentaris

Sobre Llull (modèstia a banda)

Les nits de pluja les dedico a llegir, que és una cosa que m’agrada i practico cada dia perquè em distreu. Fa un temps ja vaig escriure que sóc del parer que llegir no et fa més savi, ni millor persona, ni més intel•ligent (sic). Ara diuen que llegir fa més lliure. En qualsevol cas, fa més lliure si et distreu la lectura. Amb esta condició, compro la postaleta.

En este sentit, valgue l’exemple que dimarts vaig tornar a copsar arran d’un article sobre Llull a ‘Mètode’, la magnífica publicació de la Universitat de València. Mentre ma filla llegia el ‘Diariet de Vinaròs’, jo que m’entretenia llegint la nul•la validesa científica en matèria de Matemàtica i Lògica de l’obra lul•liana, la qual desconec a excepció d”Amic e amat’ i ‘El llibre de les bèsties’.

És veu que més enllà que el concepte de ciència tingués un sentit diferent a l’actual, la virtut de Llull rau en la seua gran qualitat literària, però convertir-lo en el pare de la informàtica és passar-se de ‘kitsch’ acomplexat. Es veu, vaja, que jo no sé resoldre una integral, ni una arrel quadrada.

Per cert, fa una pila d’anys recordo haver vist un documental sobre Llull on sortien professors d’un institut estranger dedicat a l’estudi de l’obra de Llull. Per això em sonava això de la seua vinculació amb la informàtica.

Però Llull hi va posar la seua voluntat. Ho intentà de bona fe i a ell li devem ser el pare de la novel•la catalana. Això sí, diria. I diria que no era la seua intenció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!