La bellesa dels finestrons
que amaguen universos breus:
Antics galliners, l’estable,
els baixos de cada casa
que no conegué l’electra.
Ressonen les veus i els ventres
en el silenci dels carrers
que un dia van quedar deserts
per romandre en la memòria
de les persones d’un futur
que es perd en les corredisses
de les ciutats sense ànima.
Recorro els carrers gloriosos
que esdevindran de nou poblats.
Noves boques i noves mans
faran renéixer esperances
que la terra sabrà acollir
en la mesura del treball,
del guany i de la germanor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!