La pluja mos ha banyat
i abans de tornar a casa
hem aturat el cotxe
al redol de l’ermita.
Hem fet nostra l’oració
en esta vespra d’aigua
i converses amb pastors.
Parlar, passejar, riure,
descobrir, acompanyar.
Hem traspassat els límits,
hem obert les finestres
i hem vist el cel emboirat
en aquest agost aspre.
I hem foragitat la por,
hem escapçat els somnis
i hem deixat que la guineu
passés de llarg cada hora.
Hem vist els ocells migrar,
hem pensat en la tardor
i hem lloat la nit dolça
mentre els grills es buscaven
per fer gran la gatzara
fins l’endemà al dematí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!