És precís adonar-se que la realitat i la percepció de la mateixa no és igual en cada ésser. Que la idea de la realitat és diferent en cada cas, malgrat aquesta realitat siga intel•ligible -comprensible- per tothom. La realitat és universal, les experiències, construïdes des de les emocions, són particulars.
Torno a Ortega y Gasset: ‘El Espectador’. Per mi, el seu pensament té una vigència total.
Pensar l’ètica exigeix assumir aquesta obvietat que ens aboca a la fase de la valoració, de l’entesa, del compromís amb el respecte. A la radical heterodòxia en els judicis que es fan i es desfan.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!