El passat 5 de desembre vaig escriure això que escric aquí -no sé si dir-ne articles- amb el títol ‘Fer nit’. Parlava de la meua afició pel vivac, a soles o en companyia, que és una modalitat de fer excursions o gaudir de la natura durant les hores en que els teus veïns i les teues amistats dormen i somnien, cadascu a la seua manera.
La pràctica del vivac mos ha fet humans. De fet, si li preguntem a un excursionista dels de veritat què és això del vivac potser et respondrà que ‘una collonada’, que això ‘mos ha fet humans’, com ja he dit, en lo sentit que és més antic que natros mateixos. I és ben cert.
Conten que el vivac és anar a dormir a la intempèrie podent fer-ho al llit, com Déu mana, sense inconvenients. Per tant, el centre d’interès alhora de practicar-lo sembla que sigui el fet de dormir, amb la qual cosa no hi estic gens d’acord.
Dormir al ras és una manera de pensar el vivac. O de practicar-lo. En qualsevol cas, cal tenir en compte que hom pot fer vivac i no tenir la necessitat de dormir, ni tan sols de romandre estirat contemplant ‘el carro’ o ‘l’óssa major’ fins que torne la claror entre la vegetació.
Jo acostumo a fer vivac en qualsevol estació de l’any, potser preferiblement durant els mesos de tardor i hivern. I si em pregunteu sobre el per què, us respondré perquè m’agrada viure en la natura i que este és lo meu medi més habitual des de fa set anys. És a dir: Per què faig vivac? Per plaer, car estic convençut que si em sentís incòmode o no les tingués totes de sentir-me feliç i còmode alhora de recórrer la muntanya de nit, em quedaria a casa ‘com sempre’.
Fer vivac és una tendència que cada vegada té més adeptes, però si del que es tracta és de gaudir de la natura de nit, deixeu-me que us doni uns consells a mode de reflexions que segur que us seran útils en la mesura que us estalviaran algun maldecap o imprevist.
• Conèixer el recorregut. De tots els aspectes, la coneixença del recorregut és el fet que jo destaco més. Conèixer els camins, el recorregut, mos proporciona una seguretat que es tradueix en confort i una bona perspectiva espai-temps. Associar ‘nova experiència’ amb ‘nova descoberta’, en el cas de la nit, no ho aconsello si no es coneix l’entorn.
De nit, la nostra espècie esdevé tant vulnerable com qualsevol altre depredador diürn i és fàcil experimentar la sensació d’inseguretat quan som capaços de reconèixer o no la presència d’una fauna salvatge i el seu comportament (i el nostre) es torna imprevisible. Per això, disposar d’una bona lot ens dóna seguretat, alhora que permet foragitar possibles porcs senglars o raboses, per exemple, en el cas que la topada siga fortuïta i la incertesa ens atenalli als uns i els altres.
En qualsevol cas, no alimenteu cap altra espècie que no siga la pròpia, la nostra, l’Homo sapiens-sapiens.
Alhora de dormir, si s’escau, cal tenir present l’orografia, sobretot si la previsió és d’una possible pluja o gelada. Evitar les valls, com a norma principal, i no fer mai foc, en cap cas.
Ah, i és importantíssim tenir present si es pot fer vivac o no, en aquell paratge! Si és que hi ha una normativa específica.
• La qualitat del temps. El vivac no és un esport en sí, sinó un temps diferent per al gaudi, per a descobrir sensacions i emocions que només es poden viure de nit i enmig d’un paratge natural, on les distàncies i les proximitats s’accentuen d’una manera oposada o diferent, si més no, a les hores convencionals establertes culturalment pel nostre calendari i rellotge.
No paga la pena fer vivac molt suggestionats per la presència o la possible presència d’altres animals que no mos agradaria trobar-nos per respecte o por, per exemple.
Es tracta de gaudir, no de pensar en una hipotètica superació o un repte concret. Això són collonades pròpies d’una manera generalitzada d’entendre el lleure i l’esport.
• En lluna vella (o sense núvols). Programeu la vostra excursió aprofitant la llum de la lluna: Aviat us acostumareu a veure-hi i l’experiència serà molt més positiva. La claror i la ‘companyia’ de la lluna no són una xonada (les qüestions antroposòfiques i esotèriques associades a la lluna, sí que ho són).
• Cal portar: Un bon sac (hi ha complements molt útils i destinats al vivac), aigua (i taronges!), una bona lot amb recanvi de bateries, mòbil, repel•lent d’insectes, documentació personal.
• Informar a algu de la vostra excursió i mantenir el mòbil sempre encès. I informar-se sobre la pràctica del vivac a través de la xarxa. Reitero la necessitat de conèixer si podeu fer vivac o no al lloc on teniu pensat de passar la nit. En cas de dubte, els Agents Rurals us informaran.
Però allò que us cal, amb tot això cobert i present, són les ganes de suggestionar-vos de cara a xalar i redescobrir una emoció que potser havíeu oblidat… I que ens ha fet humans!
Apa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!