Quan em vaig veure ‘obligat’ a llegir Ortega y Gasset no vaig sortir-me’n. Vaig intentar-ho forces dies, però res. Vaig entregar un examen prou decent, però, i vaig recollir una nota més justa per precisible: ’12 crèdits menys per acabar’ o ’12 crèdits més al sac’, devia pensar en aquella època. Anava de crèdits.
Però malgrat tot recordo llevar-me un dissabte i fer cap a la Canuda i tornar a casa satisfet d’haver trobat a bon preu una bona colla de títols editats per la ‘Revista de Occidente’. Potser poder tocar les obres em provocava un efecte ‘placebo’, un recurs per enganyar la ment tot carregant a la motxilla aquells llibrets de cobertes fràgils i una prosa que era incapaç de llegir.
Calia temps. Només calia deixar passar el temps, l’atzar: He entomat a Ortega als 37 i 38 anys, dotze anys després d’aquells primers intents. També val a dir que durant els meus anys d’estudiant universitari no vaig llegir res si ho comparem amb els darrers sis anys de la meua vida. Les facultats ‘de Lletres’ ‘van bé’ per ‘a fer crèdits’ de cara al funcionariat. El nivell està a l’altura, en este sentit.
Si vols, però, a les facultats ‘de Lletres’ pots aprendre a llegir, que no és poca cosa. Llegir no et fa més savi, ni intel•ligent. A molt estirar, llegir et fa millor persona perquè t’obliga a reflexionar. I reflexionar, com escoltar el silenci, t’estalvia alguns maldecaps.
I això és el que jo també dec principalment a Ortega y Gasset: Una reflexió tranquil•la. Un anar passant pàgines bo i acceptant que tal dia farà un any i que es tracta ‘d’un dels meus’ perquè parteix del seu propi raonament, sense crosses.
Penso, principalment, ara, en la seua ‘España invertebrada’ (1921), on més enllà de la càrrega ideològica (d’una actualitat perenne també als nostres dies, per cert, i convenientment advertida als pròlegs signats pel mateix autor), hi ha el relat que a redós de la seua idea sobre la ‘massa’ o les ‘masses’ li permeté pronosticar un futur que esdevingué tant cert com malaurat.
Quina és la gran lliçó d’Ortega? No n’hi ha una, ni dues, però potser una de les principals és que la coherència en la (pròpia) raó et permet anticipar-te. I per a això calen dosis elevades d’acceptació i mesura de la realitat.
Què en sabem de ‘la massa’ dels nostres dies? Segurament, el mateix que els lectors coetanis del mateix Ortega y Gasset. Personalment, no m’interessa la càrrega ideològica de l’autor, sinó la seua actitud, la seua perspectiva. La seua honestedat.
No n’hi ha prou en recolzar-se o defensar la ideologia propia, en prendre partit: Una cosa és que hom faça esport i una altra que li agradin els esports.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!