Solcades

De la fusta del lledoner se’n fan tota mena d’estris domèstics, incloent aquelles culleres i cullerots que venen a les fires dites d’artesans i ‘medievals’. També se’n fan bastons. ‘Gaiates’ o ‘gaiatos’ de totes mides i, si cal, formes i colors, tot i que generalment són del marró claret de la mateixa fusta, potser amb una capa de vernís. Los pastors acostumem a fer motius geomètrics a totes les coses de fusta i au.

Los ‘gaiatos’ es fan amb un estri que també és de fusta, generalment d’olivera, que és l’arbre ‘noble’ per excel•lència de la meua contrada. D’este estri en diem ‘plegadora‘, en referència al plec del mànec del bastó.

Per fer un bastó cal triar un dia de lluna nova. Vull dir que cal triar i serrar la tija del lledoner que més mos agrade en esta fase lunar. Tot seguit, amb un petit foc que haurem fet -prèvia instància municipal i un cop rebut per escrit el permís dels Agents Rurals i sempre i quan aquell dia no estiga actiu el Pla Alfa contra els incendis, en el cas que siga a l’aire lliure- cremarem suçerficialment la tija del nostre bastó amb la finalitat de treure-li la superfície rugosa i alhora, a l’extrem on farem el mànec, propiciar tot seguit una major elasticitat en el seu plec.

La qüestió és no passar-se amb la crema per no deixar una marca de foc a la fusta i no provocar la combustió de la part més fina, la del mànec, la qual quan sotmetem al gir horitzontal en base als topalls verticals de la plegadora no acabi trencant-se o afeblint-se gaire més enllà de la rompuda dels filaments llenyosos de la part exterior del mànec, aquella sobre la qual hi recolzarem la nostra mà quan caminem.

I res més, així acabaria este post, en principi. Només afegir que si escriviu ‘plegadora’ al motor de cerca d’este bloc en voreu una d’exemple, la del tio Morrongo, que ara diu Paco que és seua, que li va donar. I la setmana passada vaig publicar una foto de mon tio Laureano adreçant un lledoner.

Au, bona setmana tinguem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!