Solcades

Eduard Solà Agudo

15 de gener de 2018
0 comentaris

Elogi de Joan Fuster

Ara, per a variar, vos seré encara més sincer. Més sincer que una fotografia penjada en este bloc meu i teu, però més meu que teu perquè m’entreté més que a tu. Per això, bàsicament. Substancialment.

Perquè manquen cinc minuts per a dos quarts de tres del dematí i he acabat de llegir una preciosa novel•la de Jordi Coca de l’any 1971 i que potser anomenaré un dia però no ara, car quan l’he acabat de llegir he retrobat, a l’armari dels llibres per endreçar, una obra de cobertes roges i avorrida la major part d’ella anomenada ‘Antologia poètica’, de Joan Fuster.

He fet l’esforç vague de reconciliar-me amb ella, sense gaire més sort de la que preveia ara fa dos quarts.

Fuster, pel meu gust, fou un poeta bona cosa roïn, però altament recomanable. Ep, i ho dic jo, que ni sóc filòleg, ni me les dono de poeta i encara menys de Joan Fuster.

‘Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!’. Ai, mare. Lo primer vers de la cinquena de les ‘Cinc invocacions’ (Proa, 1993:43).

Diràs que en Lluís Llach va prendre la millor poesia de Fuster i en va fer una cançó. Preciosa. I vet ací que deu ser la poesia més preciosa que escrigué Fuster. Justament. I amb perdó, si s’escau, ara que si no m’adormo estic perdut i temptat de cercar-li quatre grans virtuts. A la poesia de Fuster, vull dir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!