La Portella (al mar). Per un instant he imaginat aquella carena de l’Hospitalet de l’Infant colgada de neu. I un bosc de teixos, per allò que encara se’n conserven molt residualment en aquella contrada. I un elefant llanut, solitari.
Aviat he hagut de posar l’intermitent de l’esquerra i s’ha fet fosc. Adéu cel del color de la taronja. ‘És l’hora de tornar a casa’, cantaven els Pets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!